La Kompanyia s’aboca al Siglo de Oro espanyol amb la complicitat de la Joven Compañía Nacional de Teatro Clásico. Junts, aborden el Lope de Vega més líric dirigits per Lluís Pasqual.
"Quan l’he tornada a llegir, quan li he posat unes altres cares i unes altres veus, més profunda encara que la metàfora he escoltat la lírica més elegant i més punyent al servei del gran poema de l’amor trencat, un amor que passa de la llum a la foscor, de la felicitat de la plenitud al dolor de l’absència. En uns temps difícils, tensos, uns temps que permeten que hi hagi homes que disposin de la vida dels altres, amb la impunitat que els dóna ser un reflex de com es comporten cada dia els poderosos de la terra".Un exemple magistral de com es pot muntar Lope de Vega potenciant les seves inconfusibles qualitats expressives i saviesa dramàtica, prescindint dels finals postissos que imposava l'època. Lluís Pasqual ha ordit una posada en escena àgil i frescal, a ritme de flamenc, amb un repartiment jove i entregat, que excel·leix en els rols femenins (exquisida Mima Riera) i amb un Pol López camaleònic, divertit, espaterrant. Sobrietat absoluta en l'escenografia d'Azorín i versàtil acompanyament musical.