El caballero de Olmedo

Teatre

informació obra


Companyia:
La Kompanyia, Joven Compañía Nacional de Teatro Clásico
Autoria:
Félix Lope de Vega
Direcció:
Lluís Pasqual
Intèrprets:
Laura Aubert , Javier Beltran , Paula Blanco , Carlos Cuevas , Pol López , Francisco Ortiz , Mima Riera , Rosa Maria Sardà , David Verdaguer , Samuel Viyuela, Resta de repartiment en curs
Escenografia:
Paco Azorín
Vestuari:
Alejandro Andújar
Adaptació:
Vicente Fuentes
Ajudantia de direcció:
Juan Carlos Martel Bayod
Producció:
Teatre Lliure, Compañía Nacional del Teatro Clásico
Sinopsi:

La Kompanyia s’aboca al Siglo de Oro espanyol amb la complicitat de la Joven Compañía Nacional de Teatro Clásico. Junts, aborden el Lope de Vega més líric dirigits per Lluís Pasqual.

"Quan l’he tornada a llegir, quan li he posat unes altres cares i unes altres veus, més profunda encara que la metàfora he escoltat la lírica més elegant i més punyent al servei del gran poema de l’amor trencat, un amor que passa de la llum a la foscor, de la felicitat de la plenitud al dolor de l’absència. En uns temps difícils, tensos, uns temps que permeten que hi hagi homes que disposin de la vida dels altres, amb la impunitat que els dóna ser un reflex de com es comporten cada dia els poderosos de la terra".

Crítica: El caballero de Olmedo

01/04/2014

Un muntatge que evita l'embalum, que dóna protagonisme a la paraula i que suca de l'essència més castissa i flamenca.

per Manuel Pérez i Muñoz

Dins la memòria col·lectiva reposa un gènere que durant segles va captivar els espectadors de teatre. Parlem de les obres de “capa i espasa” entre les quals El caballero de Olmedo ofereix un patró modèlic. Trobarem la sort escaient de nobles herois, virtuoses dames enamorades, dolents ressentits i còmics servidors de motivacions picaresques.

A més d'arquetípica, aquesta obra del Lope de Vega més comercial brilla per la sonoritat del vers i per una estructura límpida de reminiscències tràgiques. Lluís Pasqual ha trobat el punt de lirisme dins l'esquema, l'essència festiva de la representació, ha creat un muntatge que evita l'embalum, que dóna protagonisme a la paraula i que requadra l'essència més castissa aportant un toc de flamenc.

Una recomanable creació, en definitiva, de la qual hom surt lamentant que els escenaris catalans tinguin tan arraconat el teatre clàssic castellà.