El filósofo declara

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Mario Gas, Rosa Renom, Ricardo Moya, Meritxell Calvo, Jordi Andújar
Escenografia:
Sebastià Brosa
Il·luminació:
Mingo Albir
Vestuari:
Mí­riam Compte
So:
Àlex Polls
Ajudantia de direcció:
Montse Tixé
Direcció:
Marc Vilavella
Direcció Musical:
Gustavo Llull
Sinopsi:

En aquesta obra es posa al descobert el duel entre dos filòsofs que han estat companys d'estudis, desafiaments i fatigues. Es tracta d'una trobada final, on la seva intensa amistat és també una forma d'enemistat. L'esposa del protagonista coneix tots dos i pot influir en l'acarament final. La neboda apareix inesperadament i es converteix en un testimoni presencial dels fets.

Un d'ells s'ha apartat de la realitat per filosofar, l'altre ha sacrificat la vida de la ment per lliurar-se a les banalitats del món. Malgrat això, estan més units del que sembla. És possible trencar el vincle que els determina? Fins a quin punt la intel·ligència pot dependre de l'afecte?

Crítica: El filósofo declara

05/11/2016

Filosofia a l'abast dels fogons

per Andreu Sotorra

A «El filósofo declara» ningú no és el que aparenta ser. Fins a l'extrem que la parella protagonista, el professor i la seva dona, s'han creat un món irreal domèstic per fugir de la banalitat de l'exterior. L'autor Juan Villoro (Mèxic, 1956) qüestiona la veritat absoluta i posa contra les cordes la gairebé ignorada i desapareguda intel·lectualitat.

Per aconseguir-ho, juga amb dos personatges del ram de la filosofia —una ciència que recentment ha pujat com l'escuma al carrer a manera que ha baixat en picat a la universitat— que es rebutgen tant com s'atrauen.

Allò que l'espectador pot pensar que potser serà un duel dialèctic carregat de tesi per a experts es converteix en una tragicomèdia quotidiana que ridiculitza el pensament transcendent i el posa a l'abast dels fogons. I no és sobrera aquesta afirmació si tenim en compte que, dels tres actes que té l'obra —una hora quaranta de durada—, el segon transcorre a la cuina que s'amaga darrere d'una escenografia canviant i fins i tot imponent, que contrasta amb l'austeritat dramatúrgica del muntatge. (...)