El Gran final

Circ

informació obra


Sinopsi:

En aquesta edició del Festival Internacional de Pallassos ‘Memorial Charlie Rivel’ es fa una aposta decidida per donar suport a un espectacle de nova creació. Després d’una convocatòria oberta, la companyia escollida ha estat BUCRAA CIRCUS, amb un projecte titulat “El Gran Final”.

“El Gran Final” pretén ser una tragicomèdia que basa la seva essència en el retrobament de dos pallassos, els quals van haver de separarse fa molts anys a conseqüència de l’esclat d’una guerra civil, que els interromp la darrera funció just abans del seu gran acte final. El conflicte els obliga a prendre camins separats i a no tenir mai més contacte l’un amb l’altre. És ara, després de més de 30 anys, quan es retroben i decideixen acabar el seu “Gran Final”.

Un homenatge a un dels oficis més bonics i generosos del món, l’ofici de ser pallasso. Sentir per crear un diàleg amb l’espectador des de les emocions, on sobren les paraules. Un imaginari col·lectiu que pallassos de tots els temps ens han deixat a la memòria.


Crítica: El Gran final

24/10/2018

El Gran Encert

per Marcel Barrera

El sentiment i l’acció són dues coses difícils de casar, però en el llenguatge dels pallassos aquest binomi és molt important per garantir que l’espectacle rutlli i arribi als espectadors. El Gran Final, el primer espectacle de Pau Palaus i Fernando Villella ‘Catastrofer’, aconsegueix arribar a aquesta fórmula màgica, toca la fibra i demostra que els dos artistes tenen allò tan difícil de trobar: ànima de pallasso.

L’espectacle aconsegueix atrapar de principi a final, amb uns originalíssims vestits (Erika Perotti) fets amb rònegues cortines i una esplèndida escenografia (Noel i Helios de Sir Wolf’Solutions) amb antics carros carregats d’andròmines d’un vell circ. El maquillatge, blanc i estranyament verd, també li dona un aire nou i diferent a l’estètica del pallasso. La mirada externa ha anat a càrrec del pallasso Dudu Arnalot. 

Palaus i Villella transmeten molts sentiments. A l’espectacle són dos pallassos que es retroben després de molts anys separats per l’esclat d’una guerra civil. A partir d’aquí, construeixen una relació que passa per diferents emocions -ofensa, revenja, estima, etc- que ens mostra la bona química que hi ha entre aquests dos artistes i, a més, situacions còmiques molt ben entrellaçades i construïdes, com la guerra de cartells.

Darrere de les situacions còmiques hi ha una denúncia de les dictadures, de les guerres i una reivindicació de la pau, la justícia social i del riure com a arma. De fet, el nom de la companyia, Bucraá Circus, respon a un d’aquests conflictes. Bucraá són les mines de fosfat que hi ha al Sàhara Occidental i el motiu pel qual el poble saharaui viu desplaçat.

Qui se senti indenficat amb els pallassos de La Tal, Leandre Ribera o La Bella Tour, descobrir aquesta nova companyia és molt recomanable, tant per la qualitat de l’espectacle com per la seva sensibilitat.

Bucraá Circus és tota una novetat en el panorama escènic actual i inclou un gran final que no explicaré perquè seria un spoiler bastant imperdonable. Diré una altra cosa important: la producció ha anat a càrrec del Festival de Pallassos de Cornellà dirigit aquest any per Jordi Juanet 'Boni', que ha cregut en el projecte. El gran final ha acabat sent El gran encert.