El Gran final

Circ

informació obra


Sinopsi:

En aquesta edició del Festival Internacional de Pallassos ‘Memorial Charlie Rivel’ es fa una aposta decidida per donar suport a un espectacle de nova creació. Després d’una convocatòria oberta, la companyia escollida ha estat BUCRAA CIRCUS, amb un projecte titulat “El Gran Final”.

“El Gran Final” pretén ser una tragicomèdia que basa la seva essència en el retrobament de dos pallassos, els quals van haver de separarse fa molts anys a conseqüència de l’esclat d’una guerra civil, que els interromp la darrera funció just abans del seu gran acte final. El conflicte els obliga a prendre camins separats i a no tenir mai més contacte l’un amb l’altre. És ara, després de més de 30 anys, quan es retroben i decideixen acabar el seu “Gran Final”.

Un homenatge a un dels oficis més bonics i generosos del món, l’ofici de ser pallasso. Sentir per crear un diàleg amb l’espectador des de les emocions, on sobren les paraules. Un imaginari col·lectiu que pallassos de tots els temps ens han deixat a la memòria.


Crítica: El Gran final

11/09/2019

Saber treure escuma del sabó ressec

per Jordi Bordes

 Pocs cops tant poc dona tant de rendiment. Perquè els dos pallassos excèntrics estiren els límits dels seus personatges fins a l'extrem, trobant l'equívoc amagant-se l'un de l'altre, buscant la rialla de traç gros amb les patacades marca de la casa. I generant una expectativa per arribar al gran final. El número que sembla que no es produirà mai, que pot generar un daltabaix amb la possible empipada dels espectadors esquitxats (no avencem res més) però, com a esbojarrats personatges, no entenen els riscos de ser radicalment irracionals. Amb un Carablanca aquest gran final es produiria en circumstàncies i situacions ben diferents. A la plaça Major de Tàrrega, plena a vessar i amb fileres de persones assegudes per intuir les patacades i el muntatge d'una gran ballesta, la tensió amb un riure nerviós anava creixent a mesura que es preparava l'artilugi, que es veia que el llençament podia ser viable.

Els dos intèrprets s'han vestit unes americanes que semblen catifes de patchwork però, sobretot un caràcter ben arrelat a l'ossamenta. Des de la veritat del seu pallasso poden divertir i provocar sense malícia. Els espectadors accepten el joc perquè la mirada és honesta (i gamberra). Perquè tots tenim un punt de boig que vol trencar amb les convencions socials. És un esclat que tothom celebra.