El hijo del acordeonista

Teatre

informació obra


Companyia:
Tanttaka Teatroa
Autoria:
Bernardo Atxaga
Adaptació:
Patxo Telleria
Direcció:
Fernando Bernués
Intèrprets:
Joseba Apaolaza , Mattin Apaloaza , Aitor Beltrán , Mireia Gabilondo , Amancay Gaztañaga, Asier Hernández , Mikel losada , Anke Moll , David Pinilla, Iñaki Rikarte, Vito Rogado , Iñaki Salvador , Mikel Telleria , Patxo Telleria , Iñaki Beraetxe, Forki (veu en off)
Interpretació musical:
Iñaki Salvador (acordeonista)
Traducció:
Asun Garikano, Bernardo Atxaga
Escenografia:
José Ibarrola
Vestuari:
Ana Turrillas
Il·luminació:
Xabier Lozano
Composició musical:
Iñaki Salvador
Producció:
Tanttaka Teatroa, Teatro Arriaga, Teatro Principal , Teatro Victoria Eugenia
Sinopsi:

El David i el Joseba són amics des de la infantesa. Amb prou feines han deixat de ser uns nens quan el David descobreix el col·laboracionisme del seu pare amb els nacionals durant la Guerra Civil. Fascinats pel descobriment de la lluita antifranquista, decideixen per motius ideològics l’un i emocionals l’altre, militar a l’incipient ETA del principi dels anys 70. Després d’un període curt i poc encertat de lluita clandestina, arriba l’exili a França. Poc després, el desencant del David i després de l’abandonament, la traïció a l’amic i al col·lectiu. Després de sortir de la presó, com un empestat entre els seus, el David se’n va a Amèrica per començar una nova vida. Trenta anys després, el David, a punt de morir al seu ranxo de Califòrnia, després d’haver viscut per fi feliç, rep la visita del Joseba, que ve per passar comptes del passat. El fill de l’acordionista s’haurà d’enfrontar als fantasmes dels quals va voler fugir.

Crítica: El hijo del acordeonista

15/06/2014

Teatre necessari

per Iolanda G. Madariaga

Qualsevol espectacle teatral està concebut per complir unes determinades funcions: divertir, alliçonar, emocionar... Hi ha, però, un teatre socialment necessari. Es tracta d'aquells espectacles que busquen aprofundir en les identitats humanes i col·lectives per fer-nos-les més intel·ligibles; un teatre que, a vegades, pren l'etiqueta de teatre polític i, en fer-ho, sembla revestir-se d'una càrrega negativa que llastra l'espectacle. El hijo del acordeonista és un d'aquests espectacles necessaris per a la salut social que no carrega amb el feixuc pes de la retòrica ideològica. Parteix de la novel·la homònima de Bernardo Atxaga (Soinujolearen semea, 2003), una novel·la força personal que narra la relació de dos amics d'infància a través del temps i en diferents escenaris. Del petit poble d'Obaba a la costa oest dels EUA, dels anys 30 a les acaballes del segle XX, Joseba i David, el fill de l'acordionista, viuran una relació d'amistat marcada pels seus orígens familiars i la seva militància a l'ETA. L'adaptació de Patxo Telleria dibuixa un fil conductor molt clar i amb una certa asèpsia política, conservant els salts temporals ja presents en la novel·la. Fernando Bernués il·lustra la història amb imatges molt poètiques que subratllen els elements més emocionals de la història. Una mena de àlbum sentimental, despullat de discurs polític, desfila davant els ulls dels espectador. En la interpretació es busca un to naturalista que malmet les ànsies de posicionament del públic més radical. D'alguna manera es sacrifica el discurs més contundent pel fet de poder arribar a tot tipus de sensibilitats. Malgrat això, l'espectacle és d'un notable nivell artístic tant en la interpretació com en els altres aspectes de la nòmina teatral. Una escenografia a dues alçades, que troba en la forma d'acordió el seu leitmotiv acull a uns actors que es desdoblen en diferents personatges i a personatges interpretats per diferents actors.  Un conjunt on brolla l'emoció que és la fi última de qualsevol espectacle teatral.