El hijo del acordeonista

Teatre

informació obra


Companyia:
Tanttaka Teatroa
Autoria:
Bernardo Atxaga
Adaptació:
Patxo Telleria
Direcció:
Fernando Bernués
Intèrprets:
Joseba Apaolaza , Mattin Apaloaza , Aitor Beltrán , Mireia Gabilondo , Amancay Gaztañaga, Asier Hernández , Mikel losada , Anke Moll , David Pinilla, Iñaki Rikarte, Vito Rogado , Iñaki Salvador , Mikel Telleria , Patxo Telleria , Iñaki Beraetxe, Forki (veu en off)
Interpretació musical:
Iñaki Salvador (acordeonista)
Traducció:
Asun Garikano, Bernardo Atxaga
Escenografia:
José Ibarrola
Vestuari:
Ana Turrillas
Il·luminació:
Xabier Lozano
Composició musical:
Iñaki Salvador
Producció:
Tanttaka Teatroa, Teatro Arriaga, Teatro Principal , Teatro Victoria Eugenia
Sinopsi:

El David i el Joseba són amics des de la infantesa. Amb prou feines han deixat de ser uns nens quan el David descobreix el col·laboracionisme del seu pare amb els nacionals durant la Guerra Civil. Fascinats pel descobriment de la lluita antifranquista, decideixen per motius ideològics l’un i emocionals l’altre, militar a l’incipient ETA del principi dels anys 70. Després d’un període curt i poc encertat de lluita clandestina, arriba l’exili a França. Poc després, el desencant del David i després de l’abandonament, la traïció a l’amic i al col·lectiu. Després de sortir de la presó, com un empestat entre els seus, el David se’n va a Amèrica per començar una nova vida. Trenta anys després, el David, a punt de morir al seu ranxo de Califòrnia, després d’haver viscut per fi feliç, rep la visita del Joseba, que ve per passar comptes del passat. El fill de l’acordionista s’haurà d’enfrontar als fantasmes dels quals va voler fugir.

Crítica: El hijo del acordeonista

12/06/2014

Un drama molt ben explicat però amb poca ànima

per Jordi Bordes

La potència de El hijo del acordeonista és incommensurable. El tema, la manera de tractar-lo, la relació de dos amics, les pors i els secrets del passat (amagatalls inclosos) generen una controvèrsia notable i són un molt bon material per a pujar a escena. Peca, en tot cas, de presentar la realitat amb voluntat objectiva, però en què hi ha poc recorregut per justificar la impunitat dels feixistes. 

El treball de dramatúrgia de Tanttaka Teatroa s'ha preocupat molt que la trama se segueixi bé i que sigui molt àgil (que, efectivament, se'n surten molt bé d'una trama prou complexa) però ha oblidat les actituds dels personatges. Per això, hi ha una mancança d'ànima en la interpretació que fa que no empatitizi prou amb la platea. És una llàstima perquè deixant tant despullada la història es fa previsible, fins i tot, el desenllaç final, que és l'últim cop de canell a un rumor mal explicat des de sempre. De totes maneres, és recomanable per a comprendre, amb un punt de nostàlgia i un espai ple d'acordions convertit en sala de tortura, seients de tren, pedres de riu... perquè ETA va arrelar en la societat basca d'abans de la fi del franquisme. I en com aquella lluita armada va perdent sentit i legitimitat.