El intrépido viaje de un hombre y un pez

Teatre

informació obra


Il·luminació:
Paloma Parra
Composició musical:
Mauricio Corretjé
So:
Mauricio Corretjé
Companyia:
Roseland Musical
Producció:
Grec 2015 Festival de Barcelona
Sinopsi:

Segurament quan veieu en escena la proposta d'Onírica Mecánica us sentireu més a prop que mai dels nens i nenes amb els quals heu vingut al teatre. És perquè la combinació de mons visuals i històries fabuloses que expliquen els protagonistes d'aquesta funció són capaços d'atrapar els petits des del primer instant. Però també de fer tornar als millors moments de la infantesa els espectadors adults. Qui són els protagonistes d'aquesta història? Doncs un home i un peix. Van plegats on els conviden i, a còpia de manipular els objectes més diversos, fer servir projeccions i fer aparèixer en escena els personatges més inversemblants, expliquen les seves aventures mentre creen un món de somni i poesia del qual no voldríeu haver de sortir mai.

Teatre d'objetes, titelles, ombres i mecanismes de fil.
Per a espectadors i espectadores a partir de 7 anys.

Crítica: El intrépido viaje de un hombre y un pez

26/07/2015

Curiositat magnètica i enriquidora

per Núria Cañamares

Sembla mentida que les propostes aparentment més senzilles puguin arribar a ser tan grans. Sobre la base de la narració oral –la de tots els temps, l’explicada amb entrega absoluta–, ‘El intrépido viaje de un hombre y un pez’ relata la història d’Eco, un nen que va aconseguir vèncer la por per anar a la cerca i captura de respostes. L’aventura la desembolica un contista que recorre món acompanyat del seu peix. Ho fa a poc a poc i amb delicadesa, com un regal al qual no vol estripar l’embolcall, però alhora amb la passió de qui viu allò que fa.

Només accedir a la sala, el públic sent magnetisme davant l’atmosfera que es dibuixa als seus ulls, així com una curiositat creixent que contribuirà a atiar aquesta atracció. Serà per la premiada escenografia bastida amb fulles caduques, llums de colors i tot tipus d’objectes com maletes, baguls i cadires; serà per l’Imagine i les càlides i intranscendents? preguntes que llença el contista, que generen un aire íntim i tranquil; serà per la il·luminació, precisa i al servei de l’acció... Serà per tot plegat que es multiplica un efecte de notable bellesa visual i sensorial que hipnotitza al punt just els espectadors, que entren de ple en la història.

De fet, una mica a l’estil “tria la teva aventura”, són ells qui decideixen el camí que haurà d’emprendre Eco. Això sí, en aquest viatge –a diferència d’altres que, sortosament, brinden noves oportunitats–, només hi ha opció per una tria. Un cop escollida no hi haurà volta enrere, sigui quin sigui el desenllaç. El públic no només vota democràticament, també estableix un diàleg constant i extremadament proper amb el narrador, que els pregunta sobre les seves experiències personals al mateix temps que les viu Eco.