El jugador

informació obra



Direcció:
Pau Masaló, Carme Portaceli
Intèrprets:
Eduard Autonell, Marina Congost, Júlia Rodón, amb la col·laboració de Saskia Giró
Autor:
Bertolt Brecht
Sinopsi:

Aleksandra no ha vingut fins aquí per jugar. Aleksandra forma part de la comitiva que acompanya el president rus en la seva gira europea i ha quedat atrapada en una ciutat balneari a la frontera entre Bèlgica i Alemanya. Benvinguts a Roulettenburg, un balneari que de nit es transforma en un casino on totes les nacionalitats europees van a jugar-s'hi l'ànima. Gira la ruleta. Aleksandra està enamorada de Polina i no té on caure morta. Aleksandra vol que Polina l'estimi, si cal, cobrint-la amb monedes d'or. Gira i gira la ruleta. Aleksandra ha de patir per ser feliç. Aleksandra ha d'apostar-ho tot i perdre-ho tot per sentir-se afortunada. La ruleta frena, s'atura. Zero. «Per què apostes, Aleksandra, si no tens ni un cèntim i detestes el joc?» «Nosaltres, els russos, us entenem; però vosaltres, europeus, sou massa limitats per entendre'ns: jugo per explorar la dimensió de l'abisme... Jugo per estimar la vida.»

La companyia teatral Ignífuga va néixer l'any 2012 fruit de la trobada d'un grup de professionals que compartia una mateixa visió sobre com caldria abordar la creació escènica en la nostra contemporaneïtat. Pels membres de la companyia, el teatre de text ja no pot competir amb altres disciplines artístiques a l'hora de construir una acció transparent. Sense deixar de banda l'aspecte literari del fet teatral, la idea de personatge o el conflicte narratiu, el teatre que proposa la companyia vol anar més enllà de la pura narrativitat. Busquem que l'espectador tingui una experiència emocional més que intel·lectual.

El jugador és una dramatúgia d'Albert Pijuan a patir de la novel·la homònima de Dovstoievski.

Crítica: El jugador

18/04/2017

Europa és un casino

per César López Rosell

Cinquè muntatge de la Companyia Ignífuga i segon estrenat dins d' 'El cicle', proposta per a companyies independents residents al Tantarantana. Després de la bona acollida de 'Koolhaas', basada en un text de Heinrich von Kleist que va servir per enllaçar el seu contingut amb els moviments de protesta ciutadana, el grup ha tornat a la seva línia d'adaptar textos clàssics per acostar-los a l'actualitat. En aquesta ocasió, la seva inquietud per l'experimentació l'ha portat a oferir una versió molt lliure de 'El jugador', novel·la breu de Fiódor Dostoievski que gira al voltant del joc però aplicant una lectura que relaciona la trama amb la decadència del projecte comú europeu .

Aleksander, el protagonista de l'obra de l'autor rus, és en aquesta versió Aleksandra. Ella forma part de la comitiva del president rus en una gira europea. Ha quedat atrapada en Roulettenburg, una ciutat balneari situada a la frontera entre Bèlgica i Alemanya que de nit es transforma en un casino on totes la nacionalitats europees se citen per jugar-se l'ànima. Dostoievski va escriure la novel·la en 1867 a només 26 dies, precisament per poder saldar els deutes que li havia ocasionat l'addicció al joc contret en un viatge a Wiesbaden (Alemanya), on la primera nit va apostar unes monedes i va acabar guanyant 10.000 francs.

Durant tres anys, l'autor va seguir enganxat febrilment a la ruleta i a la seva controvertida obsessió amorosa per Polina. En el muntatge dels ignífugs, amb dramatúrgia d'Albert Pijoan i direcció escènica de Pau Masaló, alhora crupier a la taula de la ruleta que gira sense parar, Aleksandra no té on caure morta però aspira a conquerir la seva estimada, encara que sigui intentan-la cobrir d'or amb les hipotètiques guanys del joc. "Per què apostes si no tens ni un cèntim i detestes el joc?", Li pregunten. Però ella respon: "Nosaltres, els russos, us entenem, però vosaltres, els europeus, sou massa limitats per entendre'ns. Jugo per explorar la dimensió de l'abisme. Jugo per a estimar la vida".

L'esperit de l'obra original batega en aquesta versió, amb un bon punt de partida i encerts com el d'interpretar en directe la peça 'Whole lotta love' de Led Zeppelin que casa amb l'atmosfera del relat, però la utilització de la metàfora de una Europa convertida en un casino on van les elits per jugar no a favor dels interessos humanitaris sinó dels econòmics, no acaba sent dramatúrgicament ben explicada, o almenys no aconsegueix connectar del tot amb l'espectador. Hi ha també alguns problemes interpretatius, amb dificultats de dicció incloses, que poden millorar-se amb més treball dels esforçats intèrprets Marina Congost, Júlia Rodón, Eduard Antonell i Saskia Giró, col·laboradora especial en algunes escenes.