El jugador

Teatre

informació obra


Direcció:
Pau Masaló, Carme Portaceli
Intèrprets:
Eduard Autonell, Marina Congost, Júlia Rodón, amb la col·laboració de Saskia Giró
Autoria:
Bertolt Brecht
Sinopsi:

Aleksandra no ha vingut fins aquí per jugar. Aleksandra forma part de la comitiva que acompanya el president rus en la seva gira europea i ha quedat atrapada en una ciutat balneari a la frontera entre Bèlgica i Alemanya. Benvinguts a Roulettenburg, un balneari que de nit es transforma en un casino on totes les nacionalitats europees van a jugar-s'hi l'ànima. Gira la ruleta. Aleksandra està enamorada de Polina i no té on caure morta. Aleksandra vol que Polina l'estimi, si cal, cobrint-la amb monedes d'or. Gira i gira la ruleta. Aleksandra ha de patir per ser feliç. Aleksandra ha d'apostar-ho tot i perdre-ho tot per sentir-se afortunada. La ruleta frena, s'atura. Zero. «Per què apostes, Aleksandra, si no tens ni un cèntim i detestes el joc?» «Nosaltres, els russos, us entenem; però vosaltres, europeus, sou massa limitats per entendre'ns: jugo per explorar la dimensió de l'abisme... Jugo per estimar la vida.»

La companyia teatral Ignífuga va néixer l'any 2012 fruit de la trobada d'un grup de professionals que compartia una mateixa visió sobre com caldria abordar la creació escènica en la nostra contemporaneïtat. Pels membres de la companyia, el teatre de text ja no pot competir amb altres disciplines artístiques a l'hora de construir una acció transparent. Sense deixar de banda l'aspecte literari del fet teatral, la idea de personatge o el conflicte narratiu, el teatre que proposa la companyia vol anar més enllà de la pura narrativitat. Busquem que l'espectador tingui una experiència emocional més que intel·lectual.

El jugador és una dramatúgia d'Albert Pijuan a patir de la novel·la homònima de Dovstoievski.

Crítica: El jugador

10/04/2017

Watts de potència que no s'escolten a platea

per Jordi Bordes

La cia. Ignífuga  parteix habitualment de novel·les de notable controvèrsia i desconegudes pel gran públic. Ho van fer amb Kohlhaas i també amb A house is not a home. Ara, ataquen una peça de Dovstoievski que posa en un plat de la balança l'amor i els diners i no aconsegueix mai a un equilibri raonable. En part,perquè, la riquesa apareix i desapareix pel caprici de l'atzar, per l'ambició de l'home a acumular i voler viure sense cap preocupació.  Fins a convertir-se en esclau d'aquesta aparent llibertat dels diners. Novament, la posada en escena busca renovar la relació amb el públic. Jugant amb la guitarra elèctrica que escup watts de potència i amb uns personatges víctimes del destí. Però si, segons aquest dovstoeivski, un francès actua a la ruleta amb estratègia per allargar l'agonia, un rus, ho cedeix tot a una sola sort. Si guanya, o si perd és quasi intranscendent. hi ha el valor de cedir-ho tot a una carta. Aquest és el seu fat. Es desesperarà igual si perd i serà el centre de les enveges si guanya. Però el que diferencia la manera d'afrontar la vida és que l'afronta sense reserves. 

Aquest vendaval de personatges hauria d'arribar clar idirigit com un llampec al rostre dels espectadors. però, estranyament, la interpretació s'embabrussa amb un text un punt forçat, no naturalista que cau defallit al prosceni; no aerriba amb contindència a l'espectador. Les maneres d'entendre l'amor cap a Poline, tant diferents entre el candidat francès i la serventa russa, arriben difuminades a platea. Potser perquè hi ha faltat convenciment o energia a defensar els personatges. ES'intueix més l'actitud dels actors cap al personatge, com si no hi hagués una identificació prou clara. L'aposta ha estat prudent o no ha tingut prou temps per posar tota la carn a la graella. La força dels personatges hauria de provocar un vendaval, que només genera un remolí entre els personatges. La divertida aparició de Saskia Giró dóna un punt de consistència a l'escena. Però hi segueix faltant la sang que brollaria de les temples dels tres amics rics que fan la juguesca d'apuntar-se amb la pistola i prémer el gallet.