El mar no cap dins d'una capsa de sabates

informació obra



Producció:
El Cicló (Tantarantana)
Dramatúrgia:
Laia Alsina Ferrer
Direcció:
Laia Alsina Ferrer, Carla Torres
Ajudantia de direcció:
Robert González
Intèrprets:
Andrea Artero, Cristina Arenas, Martí Salvat, Toni Guillemat
Il·luminació:
Rubén Taltavull
Escenografia:
Carlota Masvidal, Gala Garriga
Vestuari:
Carlota Masvidal, Gala Garriga
Autoria:
Carla Torres
Sinopsi:

Com eres de petit? Quins referents aparentment innocents van condicionar el que ets ara? Quins records tens de la teva infància i per què són aquests i no uns altres? Has aconseguit ser aquell futbolista, astronauta o rei del món que desitjaves? O ets soci del Barça, vius a la lluna de valència i et creus el rei de casa teva? Sí, tot són referents masculins. On són les dones? O més ben dit: On eren les dones entre els referents de la nostra infància? Aquestes són només algunes de les preguntes que, de petites, ni tan sols ens vam saber formular, però que ara desgranem a El mar no cap dins d’una capsa de sabates, un espectacle que se submergeix en la infància  de tota una generació per fer-ne una revisió crítica. Perquè sí. Perquè potser, mentre jugàvem a gogos i tazos, integràvem també una determinada forma d’entendre el món. Perquè potser, només potser, l’espai de llibertat que sentíem en els nostres jocs d’infància no era tan ampli com ens pensàvem. I perquè potser, de la mateixa manera, si ara, passats els anys, tornéssim al pati de la nostra escola, aquell pati immens que recordàvem, ens semblaria petit com una capsa de sabates.

Crítica: El mar no cap dins d'una capsa de sabates

20/02/2018

Quan erem nens

per Ferran Baile

És possible una infància lliure de clitxés?, es pregunta la jove dramaturga i directora Laia Alsina Ferrer, al seu muntatge El mar no cap dins d´una capsa de sabates,

Laia Alsina Ferrer, juga en aquesta ocasió, com a autora, amb els temps d´infància (concretament d´escola) i com a directora, amb un escenari nu amb sols  quatre cadires i amb una interessant posta en escena que combina text, cançons a capella, dansa i acrobàcies, beneficiada per uns conjuntats interpretes que s´erigeixen com al millor de l´espectacle.

 Tot queda en un joc teatral amb un text que no acaba de prendre volada, per moments enginyós, per moments massa reiteratiu i que va perdent força al llarg de la representació. Els actors (Andrea Artero, Cristina Arenas, Martí Salvat y Toni Guillemat), ben conjuntats, acaben sent la part més destacada de l´espectacle. Al programa consta una durada de 65 minuts, a la funció del diumenge hi vaig comptabilitzar 75 minuts, i l´espectacle ja feia més d´un quart d´hora que navegava sense trobar la sortida. Una hora justa i una millor arribada a un in crescendo final (el trencar la quarta paret sempre és delicat i cal trobar un pla B suficientment consistent per si la resposta del públic falla), salvaria aquesta sensació de falta d´acabat que et deixa el final de la representació.

Amb tot, i sens dubte, a l´escenari i fora d´ell hi ha bona fusta.  L´argentonenca i poblesecana,  Laia Alsina Ferrer és la recent guanyadora del 7è torneig de Dramaturgia de la Temporada Alta (desembre-2017), amb la comèdia negra A l´altre barri.  Anteriorment i amb la seva companyia El Martell, teatre polític entès com a eina de transformació social, va estrenar XY (o la fidelitat dels cignes negres-Sala Atrium-2016), Ah! (Judit) o la veu dels desamparats (creació col.lectiva, dirigida per ella, Sala Atrium-2017) i ha publica el text Z (Editorial Rema) i el conte Matí (Editorial Cossetània).

Tots ells i elles formen part de la fornada de l´ESAD-Escola Superior d´Art Dramàtic de l´Institut del Teatre de Barcelona,  sorgida el 2012-13, i de fet han col.laborat junts en els muntatges de la Companyia El Martell, i han coincidit amb altres en la seva incipient carrera professional. L´actor santandreuenc Martí Salvat és el que te un curriculum més destacat, havent combinat el teatre i el circ (Circ Pistolet-Incert-Premi Zirkolika 2014). A l´apartat teatral cal destacar les seves actuacions a la recent Yerma (Teatre Akadèmia-2017), dirigida per Marc Chornet, amb qui també hi va treballar a Romeu i Julieta (La Seca-Espai Brossa-2016), a El Rei Lear (Teatre Lliure-15) i a les seves aparicions televisives a La Riera, com a Joel-2013 i a la recent sèrie Contes, com a Guifré Borrell.  Toni Guillemat va forma part de l´elenc del Hamlet (Sala Atrium-2014), del Romeu i Julieta (La Seca-2016), María Rosa (TNC, 2016), Vremya Musei-Cia Vòltala (Cícol Maldà, 2016) i el musical Geronimo Stilton gran retorn a la fantasia (Teatre Condal-2016).  Andrea Artero va ser la protagonista d´El somriure del guanayador, dirigida per Pere Planella-Factoria IT (2013), i va coincidir amb Cristina Arenas a El cantador (TNC-2014), va protagonitzar el curtmetratge Le Malentendu, de l´escola ESCAC (2014), i se l´ha pogut veure recentment a  diversos capítols d ela sèrie televisiva La Riera.  Cristina Arenas, com ja em escrit, va actuar a El cantador (TNC-14), de nou conjuntament amb l´Andrea Artero van protagonitzar diverses peces de Microteatre, i va participar a Paraules d´amor (La Seca-2015), Niu (TNC-2016) i Els fusells de la senyora Carrar, de Bertolt Brecht (Teatre Almerica, 2016).

Podreu trobar més informació a http://ca-es.facebook.com/ciaelmartell, http://latrouperepresentantes.com (Martí Salvat), www.beatdansa.com (Toni Guillemat), http://andreaartero.com, www.cristinaarenas.net,  ......

El mar no cap dins d´una capsa de sabates, és un muntatge co produït per la Cia. El Martell i el Teatre Tantarantana i forma part d´EL CICLO (cicle de Companyies Independents en residència). Aprofitem per felicitar a l´entranyable Teatre Tantarantana, temps ha, el 1992, creat al carrer d´on prenen el nom per Julio Alvarez i Victor F. Suañez i des del 1996 sent el Teatre Independent de la Ronda més Paralel.laica (la de Sant Pau).  Feliçs 25 Aniversari.

www.tantarantana.com

Text : ferranbaile@gmail.com