El mètode Grönholm

Teatre

informació obra


Autoria:
Jordi Galceran
Direcció:
Sergi Belbel
Intèrprets:
Enric Cambray, David Verdaguer, Mar Ulldemolins, Marc Rodríguez
Sinopsi:

L´any 2003 "el mètode Grönholm" es va estrenar per primer cop al Teatre Nacional de Catalunya i des d’aleshores ha traspassat totes les fronteres: ha esdevingut un èxit de públic tant a Catalunya, com a la resta de l’Estat com en l’àmbit internacional.

 Enric Cambray, Marc Rodríguez, Mar Ulldemolins i David Verdaguer són els quatre actors que aquest cop es posaran a la pell de quatre candidats a un lloc d’alt executiu a una multinacional, tots ells ben disposats a sotmetre’s a les rocambolesques proves del procés de selecció.

Aquesta situació dóna peu a una comèdia de riures assegurats, perquè no hi ha res més divertit que veure les nostres pròpies misèries, adonar-nos en aquest mirall màgic que és el teatre, de com l’ambició per aconseguir una mica més de prestigi, de consideració social i de diners ens fa actuar de la manera més ridícula. Sí, la gent riu molt a "El mètode Grönholm" però és un riure molt sa...., ens estem rient només de nosaltres mateixos.

Jordi Galceran amb "El mètode Grönholm" és l’autor català que ha aconseguit ser el més representat a Catalunya i al món amb una obra dramàtica de text.

En el teatre hi ha fracassos, aventures, èxits i fenòmens. "El mètode Grönholm" entra en aquesta última categoria", Sergi Belbel

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: El mètode Grönholm

05/01/2021

La fórmula de l'èxit

per Manuel Pérez i Muñoz

Tot i que de vegades s’utilitzi de forma despectiva, els francesos disposen d’un terme molt útil, teatre de bulevard. Serveix per identificar produccions privades, gairebé sempre comèdies, que s’adrecen al gran públic. Al Poliorama –última sala en actiu d’una Rambla en què s’apaga la cultura– tornen a brillar els neons de ‘El mètode Grönholm’, èxit indiscutible, que des de la seva estrena el 2003 ha traspassat formats i països. El principal reclam ara és el seu renovat repartiment, relleu generacional i cares conegudes per a un rescat molt oportú en aquests temps poc propicis per al risc en les produccions (...)

LLEGEIX LA CRÍTICA SENCERA AL MITJÀ