El pont

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Babou Cham, Llorenç González
Dramatúrgia:
Albert Tola
Direcció:
Elena Fortuny
Escenografia:
Enric Romaní
Il·luminació:
Adrià Aubert, Adrià Aubert
Vestuari:
Maria Albadalejo
Assesoria de moviment:
Robert González
Sinopsi:

Dos homes es troben en un pont sota la lluna amb idèntiques intencions de llançar-se daltabaix. En una sèrie d’embats hilarants les seves ganes de matar-se faran aflorar coincidències inquietants i connectaran els dos personatges d’una manera tan imprevista com sorprenent.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: El pont

03/03/2022

Panorames des del pont

per Jordi Bordes

Hi ha situació més patètica que fer cua per treure's la vida dalt d'un pont? Es veu, segons especula Laurent Van Wetter a El pont, que es produeixen unes converses interessants, sense filtres, d'un cert humor negre i que la sensibilitat va amarant l'escena. Hi ha qui es vol suïcidar perquè tot sembla insuperable. Hi ha qui ho fa per por a perdre tot allò que l'èxit li ha proporcionat. Uns antagònics que comparteixen viure al costat del riu (un a la part rica; l'altra, a l'obrera) i aquesta dèria de llançar-se al buit.

Babou Cham i Llorenç González són aquests dos personatges que, com si esperessin Godot, es posen a parlar, a jugar, a discutir, a animar-se i que endarrereixen el seu final. L'espai és simple i ben gràfic. Dues escales de pintor amb una petita passarel·la representen el pont que es veu a terra en forma de forat del pou (com aquell en el que Javert ofega la fe cega amb les lleis imposades pel Poder a Los miserables). És un pont com el de la mítica pel·lícula Què bonic és viure, en què tot pot prendre un gir (és el que esperen els espectadors) per conèixer millor la situació i el devenir dels dos protagonistes. Aquells dos pols oposats conflueixen realment (o potser tot és un somni, o tenen forma d'àngel l'un per l'altre?) en bastir un quadre desolador com aquell Panorama des del pont de Tennessee Williams, de la Nova York dels anys 50. El patetisme, en clau d'ironia negra, permet transformar el títol i parlar de Panorames des del pont. Hi passa un vent fred que glaça però reconforta aquesta partida d'escacs insòlita. Brooklyn és alguna cosa més que l'skyline històric de Nova York.