El príncep feliç

Teatre

informació obra


Autoria:
Oscar Wilde
Direcció:
Jorge Picó
Adaptació:
Jorge Picó i La Baldufa
Composició musical:
Òscar Roig
Intèrprets:
Enric Blasi o Emiliano Pardo, Carles Pijuan o Ferran López
Il·luminació:
Miki Arbizu
Escenografia:
Carles Pijuan
Vestuari:
Carles Pijuan
Producció:
CAER, IMAC Lleida, La grande Ourse - Languedoc, Théâtre de Villeneuve Les Maguelon, Centre Culturel Pablo Picasso
Companyia:
La Baldufa
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

Entre els contes que han viatjat en l’imaginari occidental com a principals referents de la literatura adreçada als més menuts, destaca aquest text d’Oscar Wilde que també dóna títol a la versió teatral que n’ha fet la companyia La Baldufa.

El Príncep Feliç és la història d’una majestuosa estàtua que domina una ciutat. Aquesta havia estat un príncep amb una vida fàcil i luxosa, completament despreocupat del que passava més enllà dels murs del seu castell. Ara resta lligat a aquella escultura immòbil i sumptuosa, banyada en or i amb pedres precioses. Però ara ja no és feliç. Des del seu privilegiat turó, pot observar la misèria de bona part dels habitants de la ciutat, la pobresa que abans desconeixia, ara es converteix en el seu dolor i cada nit plora carregat d’impotència per no poder ajudar-los.


Crítica: El príncep feliç

21/12/2014

Directe al cor amb intel·ligència i sensibilitat

per Iolanda G. Madariaga

Il·lustrar un conte no és gens fàcil, es tracta de donar forma a un món fantàstic deixant espais per a la imaginació de qui s'ho mira; convertir la il·lustració en un espectacle teatral és doblement complicat. Els de La Baldufa (Enric Blasi, Emiliano Pardo i Carles Pijuan), dirigits ara per Jorge Picó, han encertat de ple amb aquesta posta en escena en la que es barregen titelles, ombres, projeccions i una decidida interpretació clownesca molt eficaç. Oscar Wilde publica el seu primer llibre de contes el 1888, l'encapçala El Príncep Feliç. Es tracta d'un magnífic conte moral sobre la pietat i la generositat que, malgrat la seva categoria, compta amb tots els elements del conte de fades i de les grans faules. De les aptituds teatrals del prolífic Wilde no cal parlar-ne, però és clar que l'habilitat en la construcció de les seves peces teatrals sura també en aquesta forma, parenta del teatre, que és el conte. La Baldufa ha il·lustrat el conte amb força respecte per l'original -una traducció de Josep Vallverdú-, jugant amb les veus en off  (Laura Vàzquez, Enric Blasi i Helena Pla) per a la figura del narrador i donant un espai rellevant a la música d'Òscar Roig. Alguns afegitons com el mur que impedeix veure el què hi ha al seu darrera constitueixen una gran troballa que fa referència ensems al joc d'ocultació teatral i als prejudicis que condicionen la nostra mirada i ens impedeixen veure amb el cor. La proposta què pot semblar senzilla, deixa de ser-ho quan s'analitzen la quantitat d'elements posats en joc i l'habilitat per passar d'un llenguatge teatral a un altre sense esforç aparent.  Compten també amb una atenta i eficaç il·luminació de Miki Arbizu. La Baldufa ha sabut convertir un conte clàssic en un autèntic espectacle que deixa embadalits els infants i emociona profundament els adults. 


Trivial