El príncep feliç

Teatre

informació obra


Autoria:
Oscar Wilde
Direcció:
Jorge Picó
Adaptació:
Jorge Picó i La Baldufa
Composició musical:
Òscar Roig
Intèrprets:
Enric Blasi o Emiliano Pardo, Carles Pijuan o Ferran López
Il·luminació:
Miki Arbizu
Escenografia:
Carles Pijuan
Vestuari:
Carles Pijuan
Producció:
CAER, IMAC Lleida, La grande Ourse - Languedoc, Théâtre de Villeneuve Les Maguelon, Centre Culturel Pablo Picasso
Companyia:
La Baldufa
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

Entre els contes que han viatjat en l’imaginari occidental com a principals referents de la literatura adreçada als més menuts, destaca aquest text d’Oscar Wilde que també dóna títol a la versió teatral que n’ha fet la companyia La Baldufa.

El Príncep Feliç és la història d’una majestuosa estàtua que domina una ciutat. Aquesta havia estat un príncep amb una vida fàcil i luxosa, completament despreocupat del que passava més enllà dels murs del seu castell. Ara resta lligat a aquella escultura immòbil i sumptuosa, banyada en or i amb pedres precioses. Però ara ja no és feliç. Des del seu privilegiat turó, pot observar la misèria de bona part dels habitants de la ciutat, la pobresa que abans desconeixia, ara es converteix en el seu dolor i cada nit plora carregat d’impotència per no poder ajudar-los.


Crítica: El príncep feliç

11/12/2014

Genial composició artesanal per un conte trist i generós d'Oscar Wilde

per Jordi Bordes

La Baldufa practica un treball artesanal, aparentment senzill, però que genera un devessall d'imatges que sorprenen i captiven, tot narrant el conte escrit per Oscar Wilde. Tot i que l'arrencada tingui un punt de clown, de seguida la negror va pujant a escena i ensenyant les parts més amagades de la pobre ciutat que presideix una estàtua rica i ostentosa. Després d'una àmplia gira, arriben al TNC amb la interiorització mecànica del desplegament tècnic molt ben apresa i deixant respirar  l'emoció dels personatges.

Aquest príncep feliç vol corregir els seus errors però no ho fa, segurament, tampoc amb equitat: És una justícia de traç gros, probablement estèril perquè no sembla que cap afortunat sàpiga reconèixer i valorar l'esforç. No hi ha gratitud. I, tot i així, segueix havent-hi entrega de l'oreneta i d'El príncep. És donant que perden però que, alhora recobren un escalf humà. El joc d'ombres evoca al treball, també preciosista de "Somnis de sorra". En aquesta peça, a més, hi ha la profunditat de Wilde que garanteix una conversa apassionant (si es vol) amb fills, tot tornant cap a casa. Quines són les dues coses més valuoses de la ciutat? 

Trivial