El rumbòdrom. Cia José Manuel Álvarez

Dansa

informació obra


Sinopsi:

El Rumbòdrom arriba a la plaça i el públic s’asseu al voltant expectant. Elles són les “palmeres” d’una festa, les coristes d’un cantant o ballarines que volen conquerir el món a ritme de rumba? L’escenari és el seu hàbitat com també ho és la plaça. O potser la plaça és un gran escenari i totes som artistes. 

Jose Manuel Álvarez, artista que hibrida el flamenc amb altres llenguatges del cos, reivindica la rumba com a dansa social i festiva per fer comunitat.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: El rumbòdrom. Cia José Manuel Álvarez

19/03/2022

El gaudi del ballar junts

per Jordi Bordes

El Rumbodrom és un espectacle comunitari que no enganya. Hi ha, en primer pla, les ganes de ballar i de compartir moviments de caderes, d'espatlle,s repicar de talons i alçar els braços recargolats com unes branques d'un presseguer i movent-los com aspes d'un molí al ritme que marca l'aire i (en aquest cas) la intuïció musical. Parteix, doncs d'una base, en la que es pot teixisr una ciomplicitat entre grups de ball de cada municipi i barri i implicar-los en la peça. La disposició de l'espai també jugaa a favor. Perquè sutia el públic enm ua mena d'espiral (com la de Parking Shakespeare) i les artistes van seguint el camí , a tocar quasi deles familiars (que, en general, se saluden). La festa i la connexió és la principal reivindiació d'aquest Rumbòdrom que es completa, ai, amb una tarima central rodona en la que només pugen les tres ballarines. en aquest sentit l'Upper vol 1 busca més la connexió de discjockei i de ballarines a la plataformes de les discoteques. No es tracta tant de seduir com de divertir-se conjuntament. El valor de la dansa comunitària, realent, és el procés d'assaig i d'enfortiment d'amistats entre els artistes i entre els participants, a parts iguals. Peces com les de Tot Dansa (Pinya) troben la connexió perquè els joves estudiants d'institut trenquin el tabú i la vergonya de ballar i moure's, amb un treball de major profunditat.

Picant a terra amb les mans o amb els peus, (ara dretes, ara assegudes envoltant públic i donant focus a les tres artistes hi podria haver un joc que, tot i que les mantingués en plans jeràrquics diferents) les acabés unint i donant una sensacio de relació social i d'amistat. Però les dones que les acompanyen (que s'ho passen tant bé com les que més) no troben aquest mirall amb les tres artistes qe tant connecten amb les companyes d'escena comunitària com amb el públic i sempre portant elles el timó.

La festa ho és quan tothom s'hi suma. I quan els stars de la festa es preocupen de no descuidar-se ningú ensopint-se, deixant-lo al seu albir. Amb aquesta connexió la festa hagués pujat com un pastís ben dolç i esponjós. El pastís que n puja tant, és igual de bo però li falta aquell aire que esclata dins de les papil·les gustatives.