La comèdia més popular de Shakespeare és una de les més suggeridores aproximacions que ha ofert mai el teatre universal sobre la convivència ambivalent entre l’amor i el sexe, entre la família i el desig, que en el bosc extramurs dels somnis nocturns corren el risc de quedar atrapats entre els jocs endimoniats de les forces de la naturalesa, entre les arbitrarietats d’uns esperits arcaics que no tenen cap inconvenient a l’hora de capgirar les relacions humanes construïdes sota la llum del dia, encara que aquests desordres només tinguin lloc en la realitat esmunyedissa dels somnis.
La celebració del casament entre el duc d’Atenes i la reina de les Amazones és imminent. Tota la ciutat està de festa, excepte Hèrmia i Lisandre, dos enamorats que semblen condemnats a separar-se perquè el pare de la noia vol casar la seva filla amb un altre jove. La mateixa nit en què un grup d’artesans es reunirà al bosc per assajar una tragèdia en honor de les esposalles reials, la parella d’enamorats també s’endinsarà en aquests paratges per intentar fugir de les imposicions socials, però els seguirà Demetri, el pretendent oficial de la noia, que al seu torn serà perseguit per Helena, la seva antiga promesa que continua bojament enamorada d’ell. Mentrestant, el rei i la reina de les fades es barallen per un jove patge que cadascun vol al seu costat. L’enfrontament ferotge entre aquests dos esperits de la naturalesa provocarà el desconcert en el grup d’artesans, alhora que tindrà unes conseqüències incontrolables sobre les relacions dels quatre joves enamorats.
Tal com afirma Jan Kott, El somni d’una nit d’estiu és l’obra més eròtica de Shakespeare, un text d’una prodigiosa modernitat on la nit es mostra com la clau del dia, i provoca un violent contrast entre la bogeria amorosa, que allibera la nit, i la censura del dia, que obliga a l’oblit.
L'ús i abús que s'ha fet al llarg del temps d'aquesta obra de William Shakespeare és tan evident que, davant d'una nova proposta, un s'hi acosta amb una certa prevenció. De les tones d'estudis i comentaris que l'obra ha propiciat hi ha un retall de Jan Kott, estudiós polonès exiliat als EUA, especialista en Shakespeare, que ho resumeix quan diu: "Ja fa temps que el teatre s'ha limitat a convertir l'obra en una mena de conte dels Germans Grimm i possiblement aquesta sigui la raó per la qual la nitidesa i la brutalitat de les situacions i els diàlegs han quedat completament desdibuixats quan es representa."
Em sembla que el director Joan Ollé s'hi ha acostat amb la mateixa prevenció que abans esmentava i que ha lluitat contra aquesta dinàmica que denunciava Jan Kott. 'El somni d'una nit d'estiu' és una de les obres de Shakespeare que més s'ha escapat del teatre convencional i ha arribat a diferentes estadis fins al punt que és gairebé una obra, prèviament espigolada, que forma part del repartiment de capçalera de l'àrea de teatre de molts centres educatius, tant d'escoles com d'instituts.
No cal dir que l'atractiu i la versatilitat de l'obra perquè sigui així rau en el gruix de la seva trama quan s'entra en l'espai màgic del bosc i ja no deixa aquesta juguesca que William Shakespeare es va inventar entre el somni dels personatges del món real amb les trapelleries malintencionades i poderoses dels habitants del més enllà, protagonitzades, a més, per un personatge fet a mida del gènere fantàstic com és el follet Puck.
¿Però què deu tenir 'El somni d'una nit d'estiu' que els espectadors que ja s'afaiten, com si fossin adolescents, hi continuen trobant un atractiu especial? ¿Deu ser per allò que el somni de joventut no mor mai?
Segurament que conscient d'això, Joan Ollé ha forçat el pistó de l'erotisme que, sota un embolcall ingenu i fantasiós, amaga l'obra. I és d'aquesta manera que la intenció oculta de Shakespeare recobra el seu valor i, de passada, enforteix la poètica i el lirisme que conté i que tan sovint ha quedat en un segon terme. (...)