El somni d'una nit d'estiu. Dir. Joan Ollé

Teatre

informació obra


Autoria:
William Shakespeare
Direcció:
Joan Ollé
Traducció:
Joan Sellent
Vestuari:
Míriam Compte
Intèrprets:
Joan Anguera, Mercè Arànega, Clàudia Benito, Dani Espasa, Pere Eugeni Font, Enric Majó, Lluís Marco, Xicu Masó, Guillem Motos, Carol Muakuku, Eduard Muntada, Rosa Muñoz, Doctor Soler, Victòria Pagès, Albert Prat, Laura Pujolàs, Oriol Tramvia, Pau Viñals
So:
Damien Bazin
Caracterització:
Núria Llunell
Ajudantia de direcció:
Iban Beltran
Escenografia:
Sebastià Brosa
Il·luminació:
Lionel Spycher
Assesoria de moviment:
Andrés Corchero
Sinopsi:

La comèdia més popular de Shakespeare és una de les més suggeridores aproximacions que ha ofert mai el teatre universal sobre la convivència ambivalent entre l’amor i el sexe, entre la família i el desig, que en el bosc extramurs dels somnis nocturns corren el risc de quedar atrapats entre els jocs endimoniats de les forces de la naturalesa, entre les arbitrarietats d’uns esperits arcaics que no tenen cap inconvenient a l’hora de capgirar les relacions humanes construïdes sota la llum del dia, encara que aquests desordres només tinguin lloc en la realitat esmunyedissa dels somnis.

La celebració del casament entre el duc d’Atenes i la reina de les Amazones és imminent. Tota la ciutat està de festa, excepte Hèrmia i Lisandre, dos enamorats que semblen condemnats a separar-se perquè el pare de la noia vol casar la seva filla amb un altre jove. La mateixa nit en què un grup d’artesans es reunirà al bosc per assajar una tragèdia en honor de les esposalles reials, la parella d’enamorats també s’endinsarà en aquests paratges per intentar fugir de les imposicions socials, però els seguirà Demetri, el pretendent oficial de la noia, que al seu torn serà perseguit per Helena, la seva antiga promesa que continua bojament enamorada d’ell. Mentrestant, el rei i la reina de les fades es barallen per un jove patge que cadascun vol al seu costat. L’enfrontament ferotge entre aquests dos esperits de la naturalesa provocarà el desconcert en el grup d’artesans, alhora que tindrà unes conseqüències incontrolables sobre les relacions dels quatre joves enamorats.

Tal com afirma Jan Kott, El somni d’una nit d’estiu és l’obra més eròtica de Shakespeare, un text d’una prodigiosa modernitat on la nit es mostra com la clau del dia, i provoca un violent contrast entre la bogeria amorosa, que allibera la nit, i la censura del dia, que obliga a l’oblit.


Crítica: El somni d'una nit d'estiu. Dir. Joan Ollé

20/11/2014

Un despropòsit injust per la qualitat artística de la companyia

per Jordi Bordes

Potser aquest és el despropòsit més incomprensible de la temporada (per ara, és clar). La Sala Gran presenta un espectacle ambiciós en pressupost i en qualitat artística i, en canvi, obté un resultat absolutament criticable. D'El somni d'una nit d'estiu s'han fet múltiples versions darrerament. Des de la més còmica (amb molt de regust de teatre familiar Els còmics d'una nit d'estiu, Versus 2014) a la més rebel a base de hip hop (Shakespeare on the beat, Grec 2014) o la més quotidiana (El somni, La Seca, 2013). Cada una té una mirada honesta, clara i que permet traslladar els equívocs de Puck al seu terreny. Doncs quan totes les armes estan al favor per fer el gran espectacle (per espai, repartiment, pressupost) la peça cau en un desenfocament incomprensible. No és just. 

Qui vulgui veure una comèdia amb el tremp de Shakespeare aquest Nadal, els convidem al Nit de reis que Els pirates preparen al Círcol Maldà. Les dimensions no tenen res a veure. Però la connexió entre públic i escena és molt més fluïda en la peça humil que en aquell despropòsit. Els actors del TNC (tant consagrats com titllats de revelació), defensen la peça com poden. No es mereixen una mirada tant equívoca. Llàstima. 

Potser les pròximes setmanes, es podrà redreçar, salvar, el rumb. De fet, sembla ben bé que hagin volgut forçar la comicitat a darrera hora perquè la primera dramatúrgia més fosca, no prou mastegada, no arribava a port. De la producció del TNC cal destacar, sí, una escenografia  monumental i unes interpretacions com les de Pau Viñals (Puck) i Xicu Masó (Nicolau Troca), desinhibida i enèrgica l'una, divertidament estúpida la segona. els altres actors no tenen possibilitat de superar la mirada desorientada de la dramatúrgia proposada. La música de Dani Espasa flueix i ajuda a fer més atractives les dues hores llargues sense pausa...

Trivial