El sopar dels idiotes

Teatre

informació obra


Intèrprets:
David Olivares, Artur Busquets, Anna Gras, Toni González, Ariana Bruguera, Jordi Vidal Gómez
Direcció:
Pep Anton Gómez
Autoria:
Francis Veber
Adaptació:
Paco Mir
Sinopsi:

'El sopar dels idiotes', de Francis Veber, s'ha convertit en un dels clàssics de l'humor més representats amb èxit a tot el món. Torna als nostres escenaris per a oferir-nos una divertidíssima crítica d'una societat en la qual no és gens fàcil saber qui és realment l'idiota.

Un grup d'amics organitzen periòdicament un 'sopar dels idiotes', en què conviden persones aparentment estúpides per pura diversió. L'experiència s'estronca el dia que un dels amics pateix un atac de lumbàlgia i s'enfronta cara a cara amb les vivències i les reflexions personals del més idiota, per acabar-se adonant que ell també forma part d'aquesta raça.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: El sopar dels idiotes

16/01/2023

L'idiota és el mirall!

per Jordi Bordes

Comèdia sense manies. Pel broc gros. Ridiculitza als idiotes però, sobretot, als que se’n mofen i encara més, dels que ho rebutgen però desententent-se del mal que poden ocasionar a les víctimes. La comèdia és evident des del minut 1. No enganya; busca la riallada sorollosa i ho aconsegueixen, sabent esprémer les pauses, administrant la informació i fent que els personatges pateixin i que els actors (com el públic) puguin disfrutar d'un quadre tant patètica com hilarant.

Els tòpics del món de la parella (i de les seves infidelitats), de l’èxit fàcil de la televisió i el cinema, de les rivalitats futbolístiques en un vespre de derbi, i sobretot de la pitjor de les amaneces: les inspeccions d’Hisenda. Però, en realitat, no hi ha pitjor consell que viure en l’engany i haver de permetre que els més ingenus i nets de cor vulguin ajudar-los a tapar les seves vergonyants incompetències humanes.

L’equip ho fa amb una energia i un positivisme que triomfa. Els antiherois, voluntariosos, són l’antídot a la maldat en majúscules. Des de la seva derrota constant, amb un cert empoderament davant de la seva humiliació i victimisme. No hi ha maqueta de mistos que aixequi una lumbàlgia!