El Vestit (The Suit)

Teatre | Musical

informació obra


Autoria:
Basada en The Suit, de Can Themba, Mothobi Mutloatse, Barney Simon
Direcció:
Peter Brook, Marie-Hélène Estienne , Franck Krawczyk
Adaptació:
Peter Brook, Marie-Hélène Estienne , Franck Krawczyk
Direcció Musical:
Peter Brook, Marie-Hélène Estienne , Franck Krawczyk
Intèrprets:
Nonhlanhla Kheswa, William Nadylam, Ery Nzaramba
Interpretació musical:
Arthur Astier, Mark Kavuma, Danny Wallington
Vestuari:
Oria Puppo
Il·luminació:
Philippe Vialatte
Companyia:
C.I.C.T /Théâtre des Bouffes du Nord
Producció:
C.I.C.T /Théâtre des Bouffes du Nord, Napoli Teatro Festival Italia, Les Théâtres de la Ville de Luxembourg, Young Vic Theatre, Théâtre de la Place – Liège
Estrena:
Estrena a Catalunya
Sinopsi:

Peter Brook ens ha ensenyat les claus de la simplicitat escènica en Shakespeare i els clàssics grecs, i aquest mite de la direcció ens ha fet gaudir d’alguns dels millors espectacles que hem pogut veure. Aquest 2014 el seu mestratge torna amb The Suit, la història d’un adulteri escrita per un autor sud-africà contemporani però que, segons Brook, “la podria haver escrit Txèkhov”. Una obra que, en francès, va fer gira durant anys, i que ara veiem en anglès després d’entusiasmar als Estats Units: “a tocar de la perfecció”, n’ha dit The New York Times. Un tresor petit i rutilant que resumeix i conté tota l’herència de Brook. 

Crítica: El Vestit (The Suit)

30/10/2014

Minimalisme escènic sense èpica ni poesia.

per Manuel Pérez i Muñoz

Si la versió anglesa del muntatge 'The suit' de Peter Brook s'hagés estrenat en una sala alternativa signada per un desconegut probablement hagés aixecat moltes crítiques relacionades amb el seu simplisme i no la sentida ovació que va provocar divendres al Municipal de Girona. Cal considerar que el creador anglès establert a París vesteix el seu característic llenguatge d'un minimalisme que ha creat escola, que és el retorn a l'essència mateixa del teatre, la paraula i el gest, una forma d'explicar històries, no obstant això, que en aquesta ocasió no acaba de crear la màgia necessària.

La trama ens explica en to de faula una infidelitat matrimonial en el context de la segregació racial sud-africana. Les referències socials al període històric són tangencials i no aporten res a la narració central. Tampoc creen valor les socorregudes escenes cantades, recursos de musical escindits del fil conductor de la trama. La netedat i precisió, en canvi, són la principal virtut d'un muntatge a totes llums correcte on s'hi troba a faltar una certa volada èpica o lírica que compensi l'eixutesa discursiva i argumental.