Una joia petita, delicada però, alhora, plena de grandesa teatral. The suit ( El vestit ), revisió de Peter Brook de l’adaptació escènica del tràgic conte del sud-africà Can Themba sobre un adulteri en ple apartheid va deixar aclaparat divendres passat el públic del Teatre Municipal de Girona. El mític director, de 89 anys, que ja havia ofert fa anys al festival Temporada Alta la versió en francès de la peça, ha tornat amb la seva relectura en anglès però perfumada per la música. La inclusió d’aquest art ha catapultat la lacerant trama d’aroma africana, no exempta d’oportuns tocs d’humor, cap a cotes d’extrema sensibilitat, a la qual contribueixen amb les seves actuacions els magnífics actors i músics de la producció.
La perfecta simplicitat que Brook i els seus col·laboradors, Marie-Hélène Stienne (adaptació) i Franck Krawczyk (músic i compositor), van mostrar fa tres anys al Mercat amb La flauta màgica de Mozart, reapareix en aquest muntatge. L’entrellat no radica només en la història sinó en la manera d’explicar-la. Des de la seva filosofia teatral de l’escenari buit, el creador en té prou amb unes cadires de colors, uns bastidors, un vestit i les seqüències de moviments dels intèrprets jugant amb aquests elements per traslladar l’espectador al clímax de l’ apartheid que l’espectacle transmet de manera clara.
La màgia es multiplica en cada acció, en cada gest, en cada silenci, en cada acotació musical. Quan una parella s’asseu en dues cadires i es tapa amb una manta, vol dir que és al llit. Si tres actors se subjecten en una barra i es mouen, són en un autobús, òbviament per a negres. ¿I què es pot dir de les diferents composicions amb la jaqueta del vestit oblidat per l’amant que fa la protagonista fins al punt que sembla que està sent abraçada?
Peces musicals que van des de compositors com Franz Schubert fins a Miriam Makeba subratllen els moments clau del relat. Tot contribueix a transmetre una tensa i trista emoció. El públic se sent atrapat pel rerefons de la història, en què impacta la cruel indiferència que mostra el marit enganyat. «Veig que tenim un visitant», li diu a la seva dona amb fredor.
El vestit abandonat per l’amant es convertirà en un símbol de l’implacable càstig a què es veurà sotmesa la dona pel seu adulteri. Serà un forçat convidat a la vida conjugal i compartirà els moments més íntims. La festa del final, muntada pel marit en aparença per celebrar la regeneració de la seva dona, acabarà amb una humiliació davant de l’entorn, tan protagonista com els mateixos personatges, i la tràgica mort de la dona per tristessai. L’aplicació del consell de l’amic a l’enganyat en pla de moralina sobre el càstig –«oblidar i perdonar»– arribarà massa tard.
La bella i exuberant Nonhlanhla Kheswa (Matilda) compon un personatge ple de força, tendresa i sensualitat. Extraordinari William Nadylan com a marit, primer sensible i després fred i cruel, i Eri Nzaramba com a amic, que es multiplica en diversos rols. Una autèntica delícia.
