El Vestit (The Suit)

Teatre | Musical

informació obra


Autoria:
Basada en The Suit, de Can Themba, Mothobi Mutloatse, Barney Simon
Direcció:
Peter Brook, Marie-Hélène Estienne , Franck Krawczyk
Adaptació:
Peter Brook, Marie-Hélène Estienne , Franck Krawczyk
Direcció Musical:
Peter Brook, Marie-Hélène Estienne , Franck Krawczyk
Intèrprets:
Nonhlanhla Kheswa, William Nadylam, Ery Nzaramba
Interpretació musical:
Arthur Astier, Mark Kavuma, Danny Wallington
Vestuari:
Oria Puppo
Il·luminació:
Philippe Vialatte
Companyia:
C.I.C.T /Théâtre des Bouffes du Nord
Producció:
C.I.C.T /Théâtre des Bouffes du Nord, Napoli Teatro Festival Italia, Les Théâtres de la Ville de Luxembourg, Young Vic Theatre, Théâtre de la Place – Liège
Estrena:
Estrena a Catalunya
Sinopsi:

Peter Brook ens ha ensenyat les claus de la simplicitat escènica en Shakespeare i els clàssics grecs, i aquest mite de la direcció ens ha fet gaudir d’alguns dels millors espectacles que hem pogut veure. Aquest 2014 el seu mestratge torna amb The Suit, la història d’un adulteri escrita per un autor sud-africà contemporani però que, segons Brook, “la podria haver escrit Txèkhov”. Una obra que, en francès, va fer gira durant anys, i que ara veiem en anglès després d’entusiasmar als Estats Units: “a tocar de la perfecció”, n’ha dit The New York Times. Un tresor petit i rutilant que resumeix i conté tota l’herència de Brook. 

Crítica: El Vestit (The Suit)

30/10/2014

Un exemple de bon teatre

per Aída Pallarès

The Suit és un exemple de bon teatre i, sobretot, com fer i explicar molt amb molt poc. A partir de la faula costumista de l’escriptor sud-africà Can Themba i l’economia escenogràfica que el caracteritza, Peter Brook construeix un muntatge precís i senzill que funciona com un engranatge. Res hi sobra, res hi falta. L’èxit de The Suit, però, recau sobretot en les brillants i orgàniques interpretacions dels actors. Nonhlanhla Kheswa, William Nadylam i Ery Nzaramba són capaços de transmetre-ho tot amb el cos (fins i tot la música!) i hipnotitzar als espectadors amb els jocs de mímica més elementals.

El resultat és un espectacle ple de màgia que, a pesar d’explicar una història trista (un adulteri a l’apartheid de Sud-àfrica) és capaç de deixar a l’espectador amb un somriure d’orella a orella i l’ànima tranquila.