Monòleg de teatre físic a partir de poemes de Fernando Pessoa i Oliverio Griondo, amb una contundent interpretació emocional, física i enèrgica.
Va haver-hi un temps on creia de veritat tot allò què deia. Però un dia va deixar de veure tan clarament. No va voler donar-li massa importància, doncs pensava que allò era temporal. I així se li anava passant el temps. Fins que va intentar recordar i va adonar-se que ja no recordava res. Potser era el moment d'intentar redescobrir el seu camí, es va comprar un mapa i una brúixola, va prendre seient a la seva butaca de pensar i va emprendre el camí cap als principis que retornen.
Inquietant
barreja de disciplines on el moviment i la paraula rellisquen entre
els meandres d'un univers resclosit i pertorbat. Introspectiu fins a
la malaltia, el personatge protagonista de elhombreVisible
ens intenta arrossegar cap el
seu món de lògiques desficaciades, d'olor a vell, d'explosions
incontrolades d'entusiasme extravertit per a, tot seguit, recaure en
el ritual de la misantropia. elhombreVisible
és un monòleg sobre un personatge que es vesteix durant una hora,
que es prepara per sortir al món, que per la mateixa peculiaritat
dels seus raonaments poeticoinconnexos pot crear simpaties aferrissades
o un rebuig insuperable, una mena d'Ignatius
J. Reilly dels nous llenguatges escènics. En resum, lloable treball
físic i expressiu de David Climent no apte per a la gran majoria del
públic que busca espectacles convencionals.