Monòleg de teatre físic a partir de poemes de Fernando Pessoa i Oliverio Griondo, amb una contundent interpretació emocional, física i enèrgica.
Va haver-hi un temps on creia de veritat tot allò què deia. Però un dia va deixar de veure tan clarament. No va voler donar-li massa importància, doncs pensava que allò era temporal. I així se li anava passant el temps. Fins que va intentar recordar i va adonar-se que ja no recordava res. Potser era el moment d'intentar redescobrir el seu camí, es va comprar un mapa i una brúixola, va prendre seient a la seva butaca de pensar i va emprendre el camí cap als principis que retornen.
Pessoa és un autor de molts racons. Comptar amb ell és una arma de doble tall: perquè té un univers molt atractiu però que no és fàcil dur-lo sempre a escena. En aquesta ocasió, Loscorderos sc s'han ennuegat amb una ceba (!) construint l'últim acte d'una acció d'un ésser associal que es desentèn de la resta del món. Ell vol desaparèixer. Per això, el títol és prou contradictori. Aquest home visible acabarà desapareixent com per art de màgia o d'una alquímia apocalíptica. La seva maleta és, en realitat, el xarop que li serveix per fondre's i deixar al món (i al públic) amb un pam de nas. És una obra d'intuïcions que, possiblement, si s'entra a la poètica de loscorderos, pot sser magnètica. Però la pega és que el camí per accedir a aquest paratge és massa costerut per a la majoria del públic.