Els viatges, les trobades i els discursos d’un personatge de J.M. Coetzee
Krzysztof Warlikowski, el director polonès fundador del Nowy Teatr de Varsòvia, porta a escena una novel·la de l’escriptor sud-africà John Maxwell Coetzee (Premi Nobel de Literatura).
L’espectacle, format per diversos relats i un epíleg, planteja un debat teatral sobre qüestions cada vegada més incòmodes com el destí dels animals, la injustícia social i l’exclusió de la gent gran i els malalts.
Un muntatge contemporani protagonitzat per l’escriptora Elizabeth Costello, un personatge de ficció que apareix en diverses novel·les de l’autor i, curiosament, també en altres produccions de Warlikowski.
Costello, que podria ser una mena d’alter ego de Coetzee, és una dona australiana d’edat avançada que està de viatge impartint conferències en països diversos del món, en les quals parla sobre filosofia, medi ambient i qüestions socials i existencials.
Com adaptar una peça que homenatja l'Elisabeth Costello de J.M. Coetzee sense que carregui l'espectador que no coneix el polonès? Es constata que és una dificultat notable. Si fos una obra de pocs intèrprets a escena, encara es podria imaginar a qui correspon la rèplica llegida. Però en ser una peça coral (amb un personatge protagonista que es van tornant) és un exercici massa enrevessat.
Krzysztof Warlikowski és un director venerat a Polònia en particular i a Europa en general. Tot i ser alumne de Kristyan Lupa (Davant la jubilació, Ritter, Dene, Voss) practica un teatre en què el dispositiu mana sobre els intèrprets. Els contes morals de l'escriptor permet posar blanc sobre negre les relacions entre l'autoria i l'entorn. Les penalitats per rebre un premi (que, sovint, honora més qui els dóna que qui el rep) ja quedaven intuïdes amb el text d'un humor desenganyat de Bernhard (Amb la claredat augmenta el fred), que va adaptar Pep Tosar.
El Premi Nobel de Literatura del 2003 té una escriptura humanista (L'edat de ferro), en les que es revela les injustícies i s'hi rebel·la procurant establir nous equilibris sense necessitat de violència. La biografia de Coetzee, fill de la Sud-Àfrica de l'apartheid, és un bon escenari per confluir-hi les seves novel·les. Complicité va assumir el repte d'adaptar una altra novel·la complexa, però transformant el punt de vista d'Olga Tokarcuzk. Aquella mena de true crime, en què la Natura es venjava dels humans més agressius, prenia una forma enèrgica, reduint el text i complementant-lo amb una posada en escena molt més coreogràfica. (Drive Your Plow Over the Bones of the Dead). Tot i que Wajdi Mouawad escrigui en format teatral també planteja la situació en clau cinematogràfica, de novel·la negra amb continus canvis d'espai. A Tots ocells, Oriol Broggi opta per mantenir el català (amb un repartiment autòcton) mentre projecta els sobretítols amb els idiomes que Mouawad havia previst l'escena en la seva producció francesa.
Warlikowski queda atrapat en la seva adaptació, tot i jugar amb un dispositiu espectacular, monumental en què alterna el cinema live (retransmetre canviant de plans les intervencions dels actors) amb un espai escènic que es transforma, amb l'ajuda d'una legió de regidors. Una logística de teatre públic, del celebrat teatre comunista en què els recursos de personal semblaven inacabables. Ara, la peça s'arrossega en amplis hotels, salons i cases acomodades davant el dilema de la vellesa i de la soledat.
