Els cors purs

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Jacob Torres
Autoria:
Joseph Kessel, basat en la novel·la de Mary de Cork, Vicente Gómez
Traducció:
Ramon Vila
Dramatúrgia:
Marc Artigau, Queralt Broggi, Oriol Broggi
Direcció:
Oriol Broggi
Companyia:
Companyia P.A.C.
Sinopsi:

Els habitants de Cork, a la Irlanda de principis del s. XX, just després de la independència i del principi de la divisió entre els partidaris de Varela i els de Collins, viuen el seu amor en mig d'una guerra civil que s'hi interposa. Amor, passió i política. Uns cors sensibles. Uns cors purs, com els nostres, que lluiten per continuar sent-ho i busquen la manera de lluitar contra la vida que els envolta, com els nostres. 

Fort i potent. Així és Els Cors Purs, un relat curt que ens parla de la vida i la mort, i ens transmet les emocions més bàsiques. A través de la paraula, la vida passa per davant dels nostres ulls i les passions es viuen a flor de pell. Imatges, paraules, sons i moviments serveixen per exterioritzar-les i fer-les arribar a l'espectador.

Crítica: Els cors purs

18/05/2016

¿Amb el cor pur o el cor dividit?

per Andreu Sotorra

De l'extensa obra de Joseph Kessel (Villa Clara, Argentina, 1898 – Avernes, França 1979), periodista i escriptor francès d'origen rus jueu, potser es coneix, sobretot, la seva novel·la «Belle de jour» (1928), gràcies, esclar, a l'adaptació cinematogràfica que en va fer Luís Buñuel el 1967. De «Belle de jour» a «Els cors purs», o, millor dit, al conte «Mary de Cork», del qual La Perla 29 ha configurat la seva versió teatral, hi ha un abisme tot i que, filant molt prim, s'hi entreveu l'ambigüitat, la foscor o la doble vida dels personatges.

Una altra cosa és la incògnita sobre per què la dramatúrgia de Marc Artigau i Oriol Broggi —sense previ avís!— ha revestit «Els cors purs» amb les paraules d'«Els morts», el relat breu que tanca el recull «Els dublinesos», de James Joyce (traduït al català el 1988 per Joaquim Mallafrè i, per cert, portat també al cinema, el 1987, per John Huston).

Al marge de la llibertat creativa que sempre cal respectar, sí que és evident el paral·lelisme que hi ha entre les dues obres, ambientades en una festa d'hotel (a «Els cors purs», la de la nit de Nadal) i on marit i muller fan un càntic al misteri de la vida i la mort, la ideologia i l'amor. Esclar que, tornant a filar prim, s'hi troba el càntic de la protagonista (Mary, enrolada a la guerrilla de muntanya oposada al conformisme convencional del seu marit, Beckett), s'hi troba la neu que es fon i s'hi troba la relació irlandesa de James Joyce amb l'ambientació del conte de Joseph Kessel, la Irlanda de principis de segle XX, en plena guerra civil després del procés d'independència. (...)

«Els cors purs» és un espectacle que pot deixar els espectadors amb el cor, més que pur, dividit. Tot el preciocisme escènic i les expectatives que proposa d'arrencada deixen en un segon terme el preciocisme textual, que parteix d'una bona traducció de l'actor Ramon Vila —un dels intèrprets habituals de l'equip de La Perla 29 en altres espectacles— en la interpretació del qual no s'ha d'obviar que excel·leixen tant Miranda Gas, com Borja Espinosa i Jacob Torres. (...)

Trivial