Els secundaris

informació obra



Companyia:
Els Pirates Teatre
Sinopsi:

Un homenatge als actors i les actrius que no es recorden

Aquesta és la història d’una actriu i un actor secundaris que comparteixen, en una cameta de teatre, el neguit abans d’estrenar. Anirà bé o no anirà bé l’estrena? Ells dos faran el possible perquè sigui així. Però els secundaris quina importància tenen en una producció, fins a quin punt poden canviar alguna cosa? Qui se’ls escoltarà? Potser pensen que són els protagonistes d’aquesta història… però realment ho són? Poden aspirar a ser protagonistes d’alguna cosa? Aquesta història és un homenatge a tots aquells actors i actrius que no són recordats, que han format part de la nostra història però ningú els ha mirat. Dels del passat, dels del present i dels del futur… perquè tot plegat ha canviat gaire?


Crítica: Els secundaris

08/06/2022

Els Pirates viatgen al Paral.lel dels anys 20

per Ferran Baile

Paral.lel, anys 20. Vivim l´època daurada dels vodevils i ho fem dins del Teatro Cómico, conegut com el Palacio de la Revista. Vivim tota l´emoció de les representacions i ho fem entre caixes, de la ma de dos secundaris, un home i una dona, que aspiren alguna vegada a ser primeres figures.

Es l´estrena figurat d´un espectacle que s´ha fet sense el temps necessari d´assajos, sense un argument solvent i que confia en la solvència dels protagonistes, els populars Alady i Tina de Jarque, per salvar la situació. Es el moment per que els eterns secundaris puguin fer-se veure i poder pujar un esglaó camí de la fama. Però ja se sap que en aquests moments les influències juguen, els “senyoritus” amants de les aspirants a vedettes, els empresaris capritxosos, el favor o enveja de les primeres figures….

Tot això ho vivim als vestuaris, on assistim als canvis frenètics de roba, la recerca amb pànic dels aplics que no hi son al seu lloc en el moment de sortir escena, els nervis, les pors per recordar el text, les coreografies, les alegries, les enveges, les intrigues, les traïcions…..

Ho vivim no tan sols per part dels dos entranyables secundaris, si no de les seves mares, de les altres companyes que lluiten a l´escenari per destacar, de dos policies que han de desfer un misteri dins del teatre, i del mateix empresari, sempre atent a les reaccions del públic, i d´un dels grans actors, considerat el rei del Paral.lel, que intenta amb la seva companyia prendre el relleu de la companyia titular.

Un gran treball, un “tour de force”, de Laura Aubert i Bernat Cot,  i del director Adrià Aubert, que en un espai de temps increïble es transformen en innombrables personatges, que ens apropen a aquell mon de llums i ombres que configurava aquells anys daurats (i també foscos) del Paral.lel.

 

Un espectacle concebut a tres bandes

Adrià Aubert, el director de la Companyia Els Pirates, ha concebut l´espectacle conjuntament amb els dos actors i únics protagonistes, la seva germana Laura Aubert i Bernat Cot. Ritme trepidant i un seguit de situacions còmiques, moltes d´elles hilarants, resoltes amb gran agilitat, combinant coreografies, músiques i cançons de l´època i gags que ens recorden als grans còmics del cinema mut.  També hi ha temps per la tendresa i l´esperança, amb aquest final que capgira l´escenari.

L´espectacle juga amb la ficció i els personatges que certament van existir, com Alady, com Tina de Jarque, com (per al·lusions) Elena Jordi, com l´empresari Manuel Sugrañes, com el gran Josep Santpere (pare de la no menys gran Mary Santpere). Les cançons i les musiques també son de l´època, deliciosa Fresquibiris.   

 

Els Pirates

Destacada companyia de músics-actors-actrius formada el 2001 (enguany estan celebrant el seu 20 aniversari), des del 20013, gestionen amb molt encert el Círcol Maldà.

Laura Aubert (Barcelona, 1987), es actriu, cantant, violinista, contrabaixista i co-fundadora de la Companyia Els Pirates. Ha combinat els seus estudis a l´Institut del teatre amb els estudis musicals. L´hem pogut veire darrerament a Canto jo i la muntanya balla (2021, Biblioteca de Catalunya. Una de les obres multi premiades als recents premis Max), La tendresa (Teatre Romea, 2019), L’Hostalera (Biblioteca de Catalunya, 2017) i Amor i Shakespeare (Maldà-La Seca, 2016-18).

Bernat Cot també format dins dels musicals a l´Institut del Teatre, es un Pirata-Cubanero. Ha treballat en múltiples espectacles d´Els Pirates i també amb La Cubana (Gente bien, Campanadas de boda, Adeu, Arturo) i amb els espectacles d´Angel Llàcer-Manu Guix, Cantando bajo la lluvia i La tienda de los horrores.  

Adrià Aubert (Barcelona, 1985), es director i co-fundador de la companyia Els Pirates i director artístic del Círcol Maldà. Es també dramaturg i violinista. Va formar part de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya. Ha dirigit la major part de les obres estrenades per Els Pirates. La darrera, abans d´Els secundaris, Boira a les orelles (2021).    

 

Entre la ficció i la realitat

Carles Saldaña Beut, Alady (1902-1968), va ser un dels grans còmics del Paral.lel, cap de cartell amb les millors vedettes i actrius còmiques de l´època. Al costat del Teatre Apolo, just on abans hi havia la Cafeteria hi ha una placa commemorativa. Per saber.ne més consulteu el llibre Alady, l´ultim rei del Paral.lel, de Miquel Badenas (2001-Editorial Mediterrànea).

Tina de Jarque (1906-1937), va ser una vedette de notable presencia. Va ser assassinada de forma poc aclarida durant la guerra civil. Per saber-ne més El enigma de Tina, d´Alfonso Domingo (Algaita ediciones).

Elena Jordi (Montserrat Casals Baqué, 1822-1945), actriu i empresària de molt èxit. Una de las grans figures del Paral.lel. Primera directora de cinema de l´estat espanyol. Per saber-ne mes, Elena Jordi, una reina berguedana a la cort del Paral.lel, escrit per Josep Maria Cunill i Canals (2022).

Manuel Sugrañes Albert. Empresari i lletrista, va dirigir amb molt d´èxit el Teatro Cómico del 1925 al 1930, la seva època daurada on se´l coneixia per El Palacio de la Revista. Va estrenar espectacles amb noms molt curiosos, She-she, Kiss-me, Yes-yes, Joy-joy, Not-yet, Bis-bis I Roxana, Eureka, Love-me i Pocker.

Teatro Cómico. Ubicat al Paral.lel, 87, entre Tapioles I Poeta Cabanyes. Inaugurat el 1905, va viure diverses etapes glorioses, especialment de la ma de l´empresari Manuel Sugrañes del 1925 al 1930. Posteriorment dels 40 als 60 de la ma de l´empresari Joaquin Gasca, també va viure grans moments amb Alady, Carmen de Lirio, Mary Santpere, Los Vieneses, Gila… però el 1962, va decidir tancar pel perill que representava el sostre molt malmès i difícil d’arreglar. Actualment hi ha un edifici de pisos. Per saber-ne mes Barcelona ciutat de Teatres, de Carme Tierz i Xavier Muniesa (Viena Edicions).

Josep Santpere (1875-1939), un dels grans actors, considerat el gran rei del Paral.lel. Empresari amb companyia pròpia. La gran Mary Santpere era la seva filla. Per saber-ne més Els Santpere, cent anys davant del public, escrit per la seva neta I filla de la Mary Santpere, Maria Rosa Pigrau Sant pere (Editorial Planeta)

Carmelita Aubert (1912-1979), va fer moltes vegades parella amb Alady i van formar una de les parelles còmiques més brillants.  

Curiòs que Aubert també es l´actriu Laura.

Algun anacronisme…en un moment donat algun personatge fa al·lusió a Capri, el famós còmic a aquella època era un nen, va néixer el 1917. Ens va deixar l´any 2000. Va triomfar als anys 60 i 70.  

 

Excel·lent llibre catàleg de l´exposició celebrada el 2012 al Centre de Cultura Contemporània, El Paral.lel 1894-1939, escenari i carrer, Barcelona i l´espectacle de la modernitat, de Xavier Albertí i Eduard Molner.      

 

Text: ferranbaile@gmail.com