Els subornats

Teatre

informació obra


Autoria:
Lluïsa Cunillé
Direcció:
Lurdes Barba
Intèrprets:
Alberto Díaz, Áurea Márquez, Albert Prat, Sergi Torrecilla
Escenografia:
Laura Clos (Closca)
Vestuari:
Nidia Tusal
Il·luminació:
August Viladomat
So:
Clara Aguilar
Companyia:
La Ruta 40
Sinopsi:

La Ruta 40 torna a envoltar-se de talent per al seu nou projecte: un text de Lluïsa Cunillé escrit expressament per als actors de la companyia i l’actriu Àurea Márquez. Els subornats, dirigida per Lurdes Barba, ens permet entrar novament en l’univers particular de Cunillé, aquest cop centrat en quatre personatges que es troben de manera clandestina —o potser s’hi refugien— a la cabina de projecció d’un cinema decadent, a punt de tancar per sempre les portes. Amb un to de cinema negre i una aparent trama de corrupció, l’obra ens parla de mons irrecuperables i d’aquelles decisions que posen en perill el nostre benestar. 

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Els subornats

15/10/2020

Intrigant teatre de cel·luloide

per Jordi Bordes

La darmaturga Lluïsa Cunillé no se n'amaga pas de la seva devoció pel cinema. I per allò que té un cert aire rònec, antic, però en la que hi ha quedat impregnat nostàlgia, record, desig. Aquesta és la pretensió d’un text intrigant, de personatges hermètics. La directora Lurdes Barba manté la distància i el contrast amb el film amb què dialoga constantment (es projecta puntualment per sobre dels caps dels intèrprets, en els canvis d’escena). Els subornats té aquell to de Pinter d'agafar un tall de vida d'unes terceres persones: es podria allargar o escurçar a mercè de la producció perquè tot és una conversa que difícilment desemboca en un final tancat.

A l’acció de la pel·lícula, Cunillé hi contraposa uns personatges pràcticament estàtics. El que ha de volar com un llamp és l’atenció de l’espectador per entendre què s’escola entre les pauses (ben pinterianes, de nou) de Cunillé. En aquest vaixell d’una situació patètica (un cinema de cel·luloide intuint el seu final, un polític pagat de sí mateix; un tècnic que no suporta la consciència de l’ombra de la corrupció i una dona que es beneficia de la bondat i el silenci del projectista). Sorprèn que l’espai sigui tant concret, quan els personatges són tot aire, esmunyedissos. També és enigmàtica la decisió de càsting amb Àurea Màrquez interpretant el paper d’una dona gran, aparatosament malgirbada, quan podria ser una bona oportunitat per donar acció a un perfil d’actrius amb molt poca possibilitat de tenir paper a escena, i que són còmplices de la directora i actriu, en altres projectes.

En la inconcreció navega voluntàriment aquesta proposta. Que, si per a uns, pot ser genial perquè et permet volar; a d’altres els hi semblarà gratuïta perquè li falta clavar la daga, disparar el tret de gràcia. És tant silenciós el final que ni el públic mateix se n’havia adonat, que era moment d'aplaudir. Ara, té molta més profunditat aquesta Cunillé del sofà enfonsat i els personatges antiherois que altres farses, amb molt de picant però que acaben fent simpàtic l'impresentable (El bordell, Fronteres, Islàndia, cadascuna amb el seu matís particular). Els subornats s'alinea amb els protagonistes d'Après moi, le déluge o Barcelona, mapa d'ombres i Occisió.