En masse

informació obra


Autoria:
Laia Alberch, Marc Sambola
Sinopsi:

Després d'haver presentat a la ciutat el seu espectacle Opus (Grec 2013 i Teatre Lliure 2018), Circa retorna a Barcelona amb una nova producció titulada En Masse, un viatge tendre i salvatge que ens presenta dues visions dels extrems de l'existència humana amb música de Schubert i Stravinski. Deu artistes de la companyia ens tornaran a sorprendre amb la seva perfecció tècnica i les seves acrobàcies mentre tres músics, incloent-hi un tenor local i dos pianistes, interpreten la banda sonora en directe. L'espectacle utilitza circ, música i moviment per tal de mostrar l'inici i el final de l'existència humana. A la primera part de l'espectacle, titulada Endings(Finals), veurem un escenari postapocalíptic en el qual els artistes ens parlen amb evolucions impossibles dels comportaments individuals i de les dinàmiques de grup, de moments de cooperació i de destructiu egoisme, d'agressivitat i de tendresa... Tot mentre sonen el lied de Winterreise (Viatge d'hivern) i el de Schwanengesang (El cant del cigne), dues obres de Schubert que s'entrellacen amb les creacions de música electrònica de l'artista sueca Klara Lewis.

A la segona part del muntatge, Beginnings, sona un arranjament per a piano sol de La consagració de la primavera, creada per Stravinsky per als Ballets Russos de Serge Diaghilev. En aquesta part, la companyia pren el relleu de Vàtslav Nijinski, que va crear la coreografia original d'aquell ballet, convertint la dansa en circ. En línia amb la música, aquesta segona part suggereix un renaixement del món, una porta oberta a l'esperança en un espectacle brillant que fa miques les fronteres entre el teatre, la música, la dansa i el circ.


Crítica: En masse

28/07/2019

Deslucida noche de circo

per Elisa Díez

(...)

No el Palau no acompañó de la manera que nos hubiera gustado. En Barcelona a mediados de julio a las 20h es de día y la obertura del espectáculo lo notó. Una gran burbuja recogía a los intérpretes. Demasiada luz, dependiendo el ángulo de la sala donde te encontrarás veías mucho o algo menos, porque no todas sus paredes favorecían la vista hacia su interior. Tal y como aparece en la imagen superior este elemento necesitaba claramente un cámara negra.

Afortunadamente la burbuja desapareció y la música y el circo acapararon nuestra atención mientras afuera anochecía. CIRCA sigue teniendo un técnica y un movimiento espectacular pero el envoltorio en este caso fue más allá del Palau. El diseño de iluminación, totalmente blanco, desfavorecía lo que estaba pasando en el escenario. Mientras la música resaltaba los momentos de dramatismo, la luz no iba al compás. 

Sobre el papel CIRCA explica que este montaje pretende explicar los extremos de la existencia humana, los comportamientos individuales, las dinámicas de grupo, la cooperación, el egoísmo, la agresividad y la ternura. Cosa que reflejan muy bien sus movimientos llenos de energía, pero que son deslucidos por un entorno un tanto inhóspito.

(...)