En masse

informació obra


Autoria:
Laia Alberch, Marc Sambola
Sinopsi:

Després d'haver presentat a la ciutat el seu espectacle Opus (Grec 2013 i Teatre Lliure 2018), Circa retorna a Barcelona amb una nova producció titulada En Masse, un viatge tendre i salvatge que ens presenta dues visions dels extrems de l'existència humana amb música de Schubert i Stravinski. Deu artistes de la companyia ens tornaran a sorprendre amb la seva perfecció tècnica i les seves acrobàcies mentre tres músics, incloent-hi un tenor local i dos pianistes, interpreten la banda sonora en directe. L'espectacle utilitza circ, música i moviment per tal de mostrar l'inici i el final de l'existència humana. A la primera part de l'espectacle, titulada Endings(Finals), veurem un escenari postapocalíptic en el qual els artistes ens parlen amb evolucions impossibles dels comportaments individuals i de les dinàmiques de grup, de moments de cooperació i de destructiu egoisme, d'agressivitat i de tendresa... Tot mentre sonen el lied de Winterreise (Viatge d'hivern) i el de Schwanengesang (El cant del cigne), dues obres de Schubert que s'entrellacen amb les creacions de música electrònica de l'artista sueca Klara Lewis.

A la segona part del muntatge, Beginnings, sona un arranjament per a piano sol de La consagració de la primavera, creada per Stravinsky per als Ballets Russos de Serge Diaghilev. En aquesta part, la companyia pren el relleu de Vàtslav Nijinski, que va crear la coreografia original d'aquell ballet, convertint la dansa en circ. En línia amb la música, aquesta segona part suggereix un renaixement del món, una porta oberta a l'esperança en un espectacle brillant que fa miques les fronteres entre el teatre, la música, la dansa i el circ.


Crítica: En masse

24/07/2019

Preciós contrast però connexió intermitent

per Jordi Bordes

Circa practica un circ exigent. Que demana molta atenció de l'espectador, que sàpiga captar el matís. Perquè la força i energia que transmeten els acròbates ven tenyida per un vestuari grisós, i una voluntat d'expressar les parts fosques de l'ànima. La voluntat és lloable i l'intent de mèrit. Però tot i la generositat d'aquests intèrprets no sempre aquesta connexió arriba nítida. La presència al Palau de la Música (on la foscor de l'escena contrastava amb la lluentor de tota la sala) produïa un preciós contrast. Però dificultava molt la visibilitat, extrem que va fer difícil disfrutar-la a un apreciable sector del públic. Que bona part de la música fos en directe hi va afegir un element imprescindible per l'espai on s'interpretava i també un valor molt celebrat gràcies, això sí, a una sonoritat de la sala extraordinària.

Els australians ja van ser fa uns anys a Barcelona Opus, una obra que ballaven amb un quartet de Xostakóvitx (és una feliç coincidència que el Quartet Brossa amb la companyia de teatre performatiu Atresbandes hagi explorat en aquest mateix camp a L'Auditori amb Coda). La voluntat d’agermanar clàssica contemporània i l’espectacularitat del circ es évident. Hi ha, explicava el director, en la presentació de En masse una relació emocional entre la música i el seu circ d’intencions.

En la versió que s’ha pogut veure al Palau de la Música (s’ha descartat entrar-hi cap trapezi per no fer perillar el patrimoni, diuen els responsables del Palau de la Música) hi ha una constant evolució coral. O de parelles que desenvolupen paral·lelament les seves figures, no sempre coincidents. Una volguda dissonància visual a l’escena que coincideix amb les varietats de les composicions. Circa explora el matís, demana un públic molt més selecte, a diferència de Backbone que van meravellar amb les seves coreografies espectaculars i que reduïen l’espera gràcies a ser una troupe molt àmplia que permetia, per moments, desenvolupar una acrobàcia, mentre es preparava la següent, com si fos un castell de focs inacabable. Ara, a En masse, es percep la necessitat de mantenir un llenguatge, que indaga en els racons ombrívols del circ.