Ara fa aproximadament un any que la companyia Divinas va presentar a la Sala Muntaner de Barcelona el seu espectacle «Paradís». Després de «Sing! Sing! Sing!» i «Chocolat!», la promesa era estrenar nou espectacle aquest any. I ja tenia títol anunciat: «Histèriques». Però el fet que la directora convidada, Carol López, s'ha retirat per motius personals del projecte que ja havia començat a prendre forma —fins i tot amb una incorporació nova, la de l'actriu Laura Guiteras— ha obligat les Divinas a no faltar a la cita amb el seu públic i a reposar el que potser és l'espectacle que les ha portades per més escenaris d'aquí i de fora, «Enchanté!», la història del cafè parisenc i de les tres artistes que fugen del kabaret de Berlín amb l'ascens del nazisme i que viuen després la invasió hitleriana de París el 1940.
Els gairebé cinc anys des de l'estrena d'aquest espectacle no li han fet gens de mal sinó que, ben al contrari, amb l'experiència escènica acumulada de les integrants de Divinas, tornar als inicis representa aportar-hi encara més maduresa, retocar alguns aspectes i aconseguir un resultat tan brillant com ja s'intuïa que ho seria de bon principi.
«Enchanté!» té un rerefons que captiva els espectadors. I encara més en un moment com l'actual en què Europa torna a trontollar amb la crisi dels refugiats sirians —Divinas va participar el gener en un festival d'ajuda als refugiats a Vallromanes— i el trist paper que estan fent els governs europeus amb la paraula compromesa. És per això que la tanca de filferro empuat que hi ha a primer pla de l'escenari del musical «Enchanté!» no necessita explicació històrica sinó que porta a la imaginació les imatges quotidianes que arriben constantment avui mateix dels camps de Grècia i Macedònia.
Els temps, malauradament, no han canviat tant i la paròdia del nazisme —un dels números més característics amb diverses peces de l'espectacle— recorden als espectadors que el perill de la intolerància sempre vetlla al peu de qualsevol frontera per trobar el seu moment més oportú.
La interpretació de les tres cantants, actrius, ballarines i performances —les dues germanes Móra (D.O. de Sinera), i Irene Ruiz (Montcada i Reixac) tenen un reamarcable registre polifacètic— té en aquesta reposició de l'espectacle un nivell molt alt i suggerent en les peces cantades, un nivell espectacular en el número de claqué i un nivell de burlesc i descarat en les intervencions parlades que les acosten al cabaret més popular. (...)
