Pippo i Ricardo, dos amics membres d'una organització misteriosa inspirada en una antiga lògia maçònica, es dediquen a investigar un seguit de fenòmens de caràcter paranormal. Duran a terme les seves investigacions introduint-nos en un món d'anomalies amb molt a veure amb les que descriu l'investigador nord-americà de fenòmens paranormals Charles Fort (1874-1932) en El llibre dels condemnats. Pedres que cauen del cel sense que se'n conegui la procedència, pluges de peixos, rodes de foc al cel... Quin és l'origen de tots aquests fenòmens? Fort ofereix les hipòtesis més estrafolàries en un llibre que és considerat una crítica directa al positivisme científic del seu temps. Estudiaran les anormalitats que descriu Fort els protagonistes d'aquest muntatge. I ho faran en una tenda de campanya a tocar del mar, on es trobaran amb una criatura desconcertant, The Thing, possiblement vinguda d'un altre món...
El llibre dels condemnats constitueix un punt de partida per parlar sobre fenòmens paranormals, però també sobre l'art i el seu consum, la manera com percebem la creació i sobre les modes. Tot pren la forma, en el llenguatge sempre incòmode de Rodrigo García, d'un text que el mateix artista considera gairebé "de pallassos", en què l'estupidesa no és precisament absent. El resultat és una nova posada en escena desconcertant i provocadora d'un artista que s'expressa com sempre amb la màxima llibertat. Textos projectats en pantalles, una poètica evocadora, l'absurd en estat pur, uns músics que s'estan a l'escenari durant tota la representació... Són alguns dels elements d'una posada en escena de Rodrigo García que és successora de títols tan coneguts com Notas de cocina, Conocer gente, comer mierda, Compré una pala en IKEA para cavar mi tumba, Golgotha Picnic o Agamenón.
Crítica: Enciclopedia de fenómenos paranormales de...
L'ombra de Rodrigo García és allargada. Al llarg de dècades, fins i tot avui, nombrosos creadors situats fora de les convencions del teatre ortodox han imitat la seva manera de crear, aquesta particular atomització dels llenguatges del teatre explotats en paral·lel. Fins i tot ha creat escola amb aquesta gruixuda ironia discursiva que puja al cel del que transcendental per just després rebolcar-se en el fang de la quotidianitat. S'espera molt d'ell i per això la seva última creació...
