Es fa fosc

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Laia Alsina i Riera, Oriol Casals, Gemma Deusedas
Vestuari:
Iztok Hrga
Escenografia:
Martí Torras , Jordi Centelles
Dramatúrgia:
Marc Angelet (assessorament)
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar en la soledat i l'estranyesa, moltes companyies han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  

Pots accedir a les gravacions clicant aquí fins el 19 d'abril.

L’Anna i en Pol són convidats a la barbacoa de la Xantal, la “rareta” del poble. Enmig de la festa, els tres es veuen obligats a amagar-se al soterrani de la casa, fugint d’un atac que s’ha produït al jardí. 

Els esdeveniments es precipiten i el pànic s’apodera de la població. A baix, al soterrani, els secrets i desconfiances entre els tres fan que el més perillós no sigui el que queda a fora.

Crítica: Es fa fosc

17/05/2016

La por a la mort en l'adolescència gòtica

per Jordi Bordes

La Sala Flyhard s'ha abonat, darrerament, a un format d'espectacles en què els protagonistes de l'escena es troben en un espai culminant, a l'abisme de la mort per una acció violenta, no desitjada. Hi ha la violència soterrada (sovint, amagats sota de terra com a New Order), l'amenaça en dies de pluja (Sunday morning) i uns joves que no poden sortir indemnes d'una acció anterior (Mata el teu alumne), provocada sense gaire malícia però que se'ls podrirà a les mans. Aquest Es fa fosc, de Jordi Centelles, remet perfectament a aquest univers, completa el cicle.

L'obra situa l'espectador en un espai tancat, resclosit, carregat d ellibres d'autoajuda quew intueix una vida difícil, insatisfeta de Xantal, la noia rareta que ha convidat a uns amics a fer una barbacoa, aprofitant que els seus pares misteriosos han marcxat de casa però no s'han endut la furgoneta... L'obra té evidents faltes de coherència amb els que l'espectador pot distanciar-se del fet, per inverossímil, tot i que atrapa en els seus girs (més o menys previsibles). La informació que coneix cada personatge es va servint a l'escena en comptagortes i, al final, el públic podrà conèixer milor els secrets d'aquestes tres personatges (o caldrà parlar-ne de, quatre amb la germana bessona inclosa) que ells mateixos. El mon zombie i un cert aire cràpula de vampirs afegeix tensió i imatges gore, de la factoria de Carrie al que podria haver estat argument d'una comèdia americana de joves testosterònics en una festa esbojarrada (American party, per exemple?).

Cal reconèixer que la dificultat per aquesta trama tant prima és que els actors mantinguin la tensió i sàpiguen demostrar el desassosegament. La peça aguanta molt, gràcies a la mirada assassina i alhora ingènua de Xantal. En Pol i l'Anna, certament, són titelles al costat de la mentalitat freda (tot i que també s'equivoqui) de l'amfitriona. 

Produccions com aquesta mantenen a la Sala Flyhard, com un espai de producció de peces de sèrie B, amb un cert misteri pel desenvolupament dles fets, però que es troba a faltar major profunditat en els caràcters dels personatges. És en aquest pou on l'espectador es pot identificar i descobrirse espantat, dins d'un soterrani al costat d'algú que potser tindrà una mutació de mort vivent. A Es fa fosc, finalment, també hi ha un mínim flaire de la relació de parella, un altre cau de secrets que agrada indagar a la gent de la Flyhard.

Trivial