Es fa fosc

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Laia Alsina i Riera, Oriol Casals, Gemma Deusedas
Vestuari:
Iztok Hrga
Escenografia:
Martí Torras , Jordi Centelles
Dramatúrgia:
Marc Angelet (assessorament)
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar en la soledat i l'estranyesa, moltes companyies han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  

Pots accedir a les gravacions clicant aquí fins el 19 d'abril.

L’Anna i en Pol són convidats a la barbacoa de la Xantal, la “rareta” del poble. Enmig de la festa, els tres es veuen obligats a amagar-se al soterrani de la casa, fugint d’un atac que s’ha produït al jardí. 

Els esdeveniments es precipiten i el pànic s’apodera de la població. A baix, al soterrani, els secrets i desconfiances entre els tres fan que el més perillós no sigui el que queda a fora.

Crítica: Es fa fosc

26/05/2016

Terror, humor i friquisme

per Toni Polo

En un soterrani hi ha un noi enrotllat i la seva xicota enrotllada. I també hi ha una friqui-gòtica-marginada, amfitriona d’una festa. Fora d’escena hi ha la germana bessona de la noia, un amic borratxo de la parella, els terribles i malèfics pares de la friqui. I un munt de zombies passejant-se per jardí de la casa (només estan protegits al soterrani!) i amenaçant amb vampiritzar tota festa, tota la ciutat, tota la Humanitat...

El plantejament inicial ja ens capfica en una història absurda que, però, deixa totes les absurditats fora del soterrani i ens centra en els tres personatges. No hem de buscar cap sentit a res del que els està passant, però els personatges ens són molt propers. És una de les fites que s’havia proposat Jordi Centelles, l’autor, quan va escriure la història com un divertiment a ubicar, precisament, a la claustrofòbica Sala FlyHard. Distant en l’argument, no es pot negar que Es fa fosc encaixa a la perfecció amb l’esperit de la sala de Sants.

Encara que l’única referència que ens porta a ubicar geogràficament la història és un lloc anomenat Golden Park (per tant, podria ser qualsevol ciutat del primer món, de parla anglesa o no) és evident que tot és molt ianqui: des de la roba del noi: texans, bambes, samarreta, camisa descordada i gorra (de beisbol, és de suposar), fins al ponxe que hi ha a la festa. Només hi faltaria un ‘xerif del comptat’... Sobretot, és molt ianqui la referència a pel·lícules de sèrie B americanes. La friqui, òbviament, està farta de rebre insults i humiliacions i de que li diguin Carrie (directa referència a la pel·lícula de terror basada en la novel·la d’Stephen King), els zombies es passegen per tot l’exterior...

En aquest panorama, la tasca dels tres actors és clau. Mantenir l’equilibri entre el misteri (què està passant, a fora?), el terror (estem encomanats? Ens convertirem en zombies?) i l’argument (hem de sortir d’aquí, com sigui!) és una feina delicada a l’hora d’escriure i a l’hora de defensar el text sobre l’escenari. Petites dosis d’humor, més necessàries que mai en un thriller com Es fa fosc, cops de llum, foscors sobtades, sorolls, cops d’ensurt... són eines que ajuden a passar una bona estona amb una història deliberadament absurda i friqui.

Trivial