Escenes d'infants

Dansa | Familiar

informació obra


Autoria:
Marc Hervàs
Companyia:
El ballet imperial de la reina Rosamunda
Direcció:
Marc Hervàs
Coreografia:
Beatriz Macías
Intèrprets:
Beatriz Macías i Jesús Sanz
Composició musical:
Frederic Mompou
Escenografia:
Anna Alcubierre
Vestuari:
Anna Alcubierre, Indumentària per a l'espectacle
Il·luminació:
Nick Hersh
Producció:
Ca l'Ubú, SL
Sinopsi:

Escenes d’infants, amb música de Frederic Mompou, és un espectacle de dansa per a tots els públics que evoca els valors més importants de la infantesa: la llibertat, la joia, l’humor, la senzillesa, la imaginació, el joc i la innocència.

Edat recomanada: 6 a 12 anys

Crítica: Escenes d'infants

27/04/2014

Preciosista viatge dansat per les composicions de Mompou

per Jordi Bordes

Un petit bombó, aquest que regala el Ballet imperial de la reina Rosamunda. és una peça molt complerta, que es balla fresca, que es troba complicitat entre els dos ballarins/intèrprets i també que dóna elements per connectar amb el públic que, en algunes coreografies no pot menys que applaudir, tot i no estar acabada la peça. De remor de fons, composicions al piano de Mompou, algunes més reconeixibles que les altres. El mèrit és oferir un color, una acció, una emoció a través dels dos intèrprets. I d'un espai que no té fi de complements. Són molts elements que entren i surten però que no embruten (sí que és cert que no se'ls mira de treure tot el suc que podrien donar) però aquesta consecució d'elements teixeix una dramatúrgia que viatja per les qatre estsacions de l'any: que marquen una evolució en la relació dels dos personatges. Des de la fredor de l'hivern a la calidesa de l'estiu, sense obidar una primavera en què les flors arrelen com si fossin sagetes i s'aventuren escenes amb el mar de còmplice protagonista. També són generosos en sorpreses (que no és lloc de desvetllar) que van transformant l'escenari. Res atropella res (tot un mèrit) i tot sembla venir de gust per als dos personatges que se senten cada cop més segurs en el joc, en la confiança amb l'altre, en el gaudi. 

La dansa és dinàmica oberta, amb algun punt de comicitat. Van variant, en cada quadre formes de ball. Des de la coreografia horitzontal, deixant-se patinar per terra, a la més vertical amb uns peus que projecten puntes (per l'acció d'un conill (ell) i un lleó (ella) que resulta ben lúdica i gens sobreactuada. Una peça que es mereix tenir l'atenció d'equipaments p´blcs per la seva fusió de reptes:Mompou, dansa contemporània, espai escènic generós, emoció i sensibilitat.