Escenes d'infants

Dansa | Familiar

informació obra


Autoria:
Marc Hervàs
Companyia:
El ballet imperial de la reina Rosamunda
Direcció:
Marc Hervàs
Coreografia:
Beatriz Macías
Intèrprets:
Beatriz Macías i Jesús Sanz
Composició musical:
Frederic Mompou
Escenografia:
Anna Alcubierre
Vestuari:
Anna Alcubierre, Indumentària per a l'espectacle
Il·luminació:
Nick Hersh
Producció:
Ca l'Ubú, SL
Sinopsi:

Escenes d’infants, amb música de Frederic Mompou, és un espectacle de dansa per a tots els públics que evoca els valors més importants de la infantesa: la llibertat, la joia, l’humor, la senzillesa, la imaginació, el joc i la innocència.

Edat recomanada: 6 a 12 anys

Crítica: Escenes d'infants

29/04/2014

Quan més és massa.

per Iolanda G. Madariaga

La música de Frederic Mompou és el fonament i dóna títol a l'espectacle de dansa Escenes d'infants (Scènes d'enfants 1915-1918): un marc sonor magnífic per crear un espectacle de dansa contemporània adreçat a tots els públics. Les peces escollides, interpretades pel mateix compositor, i la seva disposició (amb interludis de diferents sons de la natura i alguns urbans) denoten una gran sensibilitat musical. També l'escenografia, els elements d'atrezzo i el vestuari són d'una gran qualitat plàstica. Escenes d'infants esdevé un espectacle bell per a dos ballarins que executen una sèrie de duets (en la seva majoria) breus i mediatitzats per la proliferació d'objectes a l'escenari. L'espectacle parteix de dos personatges adults que retornen al paradís perdut de la seva infantesa. La seva estructura és un passeig per les quatre estacions i els diferents moments del dia: un trànsit que retornarà a la parella protagonista a una vida adulta més lúdica, amb més color... molt més plena. L'escenari es transforma en un ampli espai de jocs amb tot tipus de joguines. Hi ha troballes interessants que perden força en la mesura que s'abandonen immediatament per entrar en un altre joc. És una llàstima que una producció tan acurada no hagi fet seu l'ideal estètic que presidí l'obra de Mompou: la màxima expressió amb el mínim de mitjans.