Esperança Dinamita

Teatre | Musical

informació obra


Companyia:
Le Croupier
Direcció:
Xavier Pujolràs Novich (dir escènica)
Dramatúrgia:
Josep Maria Miró Coromina, Art Estudi (dir artística)
Intèrprets:
Carles Cors, Faló Garcia, Xevi Quiño, Toni Huertas, David Benítez, Josep Picot, Raúl Sànchez, i les artistes convidades Aina Sánchez, Mont Plans i Merche Mar
Vestuari:
Art Estudi
Vídeo:
Albert Blanch (realització documental)
Il·luminació:
Pere Capell
So:
Albert Cortada
Producció:
Le Croupier, Temporada Alta 2014
Sinopsi:

La banda gironina Le Croupier s’instal·la en el moment més viu i animat del Paral·lel de Barcelona, quan el barri era una autèntica meca de l’espectacle. Des de finals del segle XIX fins a la Guerra Civil, les cançons de revista d’autors com Sugrañas, Clarà, Misterio o Viladomat esdevenen postals vives d’aquella Barcelona que es divertia amb els seus cuplets, foxtrots, charlestons i tangos, retrats impagables d’una societat moderna i d’una època atrevida. L’espectacle rendeix homenatge a l’explosiva vedette Esperança Dinamita, representant d’aquell món perdut, i dóna vida a un munt de velles partitures belles, passades pel sedàs de Le Croupier.

Crítica: Esperança Dinamita

18/10/2014

La modernitat del cuplet

per Iolanda G. Madariaga

A la tardor del 2012, el CCCB inaugurava una exposició El Paral·lel, 1894-1939 dedicada a la famosa avinguda barcelonina i als espectacles que li van atorgar aquesta fama. Xavier Albertí i Eduard Molner en van ser els seus comissaris. Els gèneres teatrals més populars: la revista, el vodevil, el cabaret... recuperaven el lloc que els pertany de ple dret en el marc de les arts escèniques. La banda gironina Le Croupier ha volgut agafar-se a aquesta estela per presentar un espectacle fresc i divertit que, malgrat la seva referència al passat, és molt actual i prou popular. Es tracta d'un musical per homenatjar la vedette Esperança Dinamita, indiscutible figura -real o fictícia, tan li fa!- del Paral·lel en aquells feliços anys vint  del segle passat. Amb aquesta excusa gaudim d'un espectacle ben construït -dramatúrgia de Josep Maria Miró, direcció escènica de Xavier Pujolràs i assessorament de Xavier Albertí- i molt ben interpretat per Carles Cors (Le Croupier), la seva banda i la col·laboració d'unes talentoses vedettes. Entre cuplets, suficientment condimentats amb sal i pebre, xarlestons i tangos, s'escolen simpàtiques crítiques a la situació política actual i fines ironies sobre la doble moral encara vigent en la nostra societat. Amb elegància (pot ser excessiva!) i finesa, l'espectacle funciona a la plaça com és molt probable que funcioni al teatre, deixant-nos un bon gust de boca i ganes de més.