Estat d'emergència

informació obra



Direcció:
Joan Ramon Graell
Ajudant de direcció:
Joan Arqué
Sinopsi:

Quines són les vivències dels i de les joves artistes de circ que viuen en un món complex a punt del col·lapse? I com les transmeten al públic? Hi mira de respondre, a còpia d’acrobàcies i d’altres tècniques, la primera Producció Nacional de Circ, parcialment creada durant el confinament a causa de la Covid-19.

El desembre del 2019, el Departament de Cultura de la Generalitat i l’Associació de Professionals del Circ de Catalunya (APCC) van acordar un Pla d’impuls del circ de Catalunya que estava destinat a potenciar l’activitat d’aquest sector de les arts escèniques i que havia d’incloure onze mesures que es desplegarien fins al 2021. Una d’aquestes mesures va ser la creació d’aquesta primera Producció Nacional de Circ que s’estrena al Grec 2020 Festival de Barcelona i que després girarà per una quinzena d’escenaris públics catalans. La dirigeixen artistes de circ amb una llarga trajectòria internacional i amb una proposta que va ser triada en concurs públic. L’espectacle està protagonitzat per un seguit d’artistes emergents escollits per la seva excel·lència acrobàtica i les seves habilitats interdisciplinàries. Mostren el seu talent en diverses tècniques de circ a la pista, sí, però a la vegada expliquen als espectadors i espectadores com viuen, en un món en el qual s’han d’enfrontar al col·lapse ecològic, a l’auge del feixisme o a la crisi de l’habitatge. Una escenografia minimalista i funcional i un ús del vídeo que conviu amb el circ i en complementa el llenguatge són la base d’un espectacle que vol endinsar-se d’alguna manera en els camins del circ documental i que pren com a referències estètiques muntatges teatrals que, com els de Milo Rau, parteixen de la realitat mateixa.

Ha imaginat i dirigit aquesta primera Producció Nacional de Circ Joan Ramon Graell, un expert portador d'aeris que s’ha format a l’Escola Superior de les Arts del Circ de Bèlgica (ESAC) i que, entre moltes altres produccions, ha treballat a Rodó i Invisibles (totes dues del Circ d’Hivern de l’Ateneu Popular 9 Barris), i a Homeland, dirigit per Roberto Oliván. A més, ha col·laborat amb companyies com Circ Cric, Cirque Hirsute o Los2Play i té una llarga experiència en el camp del circ social i cooperatiu.

L'espectacle s'emetrà en diferit a través de la televisió betevé el dia 31 de juliol a les 20h.

Crítica: Estat d'emergència

29/07/2020

Amb ajustos, serà una peça rodona

per Jordi Bordes

La primera Producció Nacional de Circ de Catalunya ha arribat en el pitjor (i millor) dels moments. El pitjor perquè ha patit el confinament i afrontar el calendari d'estrena quan encara falta ajustar i arrodonir. El millor perquè la precarietat que denunciava l'espectacle s'ha multiplicat amb l'actual situació. Han trobat un preciós fil amb la conversa per telèfon de la iaia amb diferents intèrprets que aporta tot el contingut, l'humor i l'emoció de la peça.

El treball és un notable exercici de combinació de disciplines: des del funambulisme a la doble barra fixa, el trapezi, el mà a mà i, evidentment, la bàscula. La construcció de l'espai també és molt suggerent perquè basteix l'esquelet d'un carpa dins d'un escenari, només traçat amb cordes que, a mesura que avança l'espectacle es van utilitzant. L'arrencada amb una sardana ballant l'himne del circ també és de traca. Segurament, per la premura de temps, s'ha treballat principalment les coreografies corals que han acabat sent un altre dels mèrits de la peça.

Per ara, hi ha dos móns musicals. és molt suggerent el que creen els mateixos intèrprets (amb un clarinet, una guitarra, o picant de mans i amb les sabates, que prenen forma de sintonia perquè es van gravant pistes en loop); la música enllaunada, en canvi, serveix per a il·lustrar les accions més acrobàtiques però que es noten tallades per fer evident el final del número. Són necessàries accions de diferents velocitats (i músiques) per donar-li ritme a la peça. A hores d'ara, el que es troba a faltar més en la peça és la dramatúrgia que vinculi els diferents números acrobàtics (de força, risc i equilibri) amb la denúncia de la precarietat de la peça. no s'entén la lluita entre la parella, ni els crits de queixa, no queden ben travats en la dramatúrgia encara. Però quan s'aturen una estona i es posen a parlar amb la iaia pel telèfon (seria ideal disposar de microfonia dalt del trapezi) tot casa i es fa evident.

A l'estrena, van voler ensenyar un petit vídeo sobre les dificultats de decidir com avançar un espectacle, amb els artistes confinats a casa seva. Ja queda molt clara la dificultat quan, en mig de la sardana inicial la música s'atura, els músics se separen un metre l'un de l'altre i segueixen ballant, però de seguida es desintegra aquell joc, aquela unió tant preciosa inicial. El video seria ideal si es posés coma presentació al vestíbul del teatre, en loop. Com quasi sempre, el circ connecta quan es veu la força i la relació de complicitat dels intèrprets. El circ es plaent quan els artistes disfruten. Si es vol remarcar els moments de dolor i lluita han de quedar molt ben explicats per no desorientar l'espectador.

La llum de guàrdia fa pampallugues, com un vaixell a la deriva. El seu empeny, el de la Producció Nacional del Circ és dignificar aquesta professió i donar-li una cobertura amb la gira. Per ara, ja hi ha 15 municipis que tenen previst contractar-los. Un principi esperançador. Si s'ajusten els petits buits dramatúrgics i d'encadenació d'accions en aquests mesos, celebraran molt haver fet la tria. i no dubtaran a repetir l'aventura.