Important estrena, per primera vegada en català, de Strangers on a train-Estranys en un tren, la famosa novel.la de Patricia Highsmith, que va inspirar la famosa pel·lícula del mateix títol d´Alfred Hitchcock. Aquesta adaptació teatral segueix fidelment l´obra, cosa que Hitchcock no va poder fer pels imperatius ètics i morals de l´època.
Dos estranys es troben casualment a un tren. L´un en Charles Bruno és un fill de mamà, vividor i que viu enfrontat al pare que li vol retallar l´abundant pensió al veure el seu comportament, L´altre, en Guy Haines, una persona discreta, arquitecte reconegut, que esta vivint el desengany amorós d´un matrimoni equivocat i que necessita un divorci que la seva dona no li vol concedir. L´intrigant Charlie li proposa dos assassinats perfectes, ell s´ocuparia de matar a la dona i li proposa que ell mati el seu pare. Dos persones que res tenen que veure amb les víctimes, ni les coneixen. En Guy Haines, s´ho pren com una broma, però els fets, i la persistent presencia de Bruno, l’aniran acorralant.
Una posta en escena que es basa fonamentalment amb el text i una notable interpretació dels actors i actrius i especialment dels dos protagonistes, particularment brillants. Empar López, la directora i ànima del Teatre del Raval, sempre s´ha distingit per la direcció d´actors. Xavi Carreras, actor amb una semblança més que raonable amb l´Anthony Perkins (l´inoblidable protagonista de Psicosis), recrea de forma brillant el fosc i turmentat personatge de Charles Bruno, cínic i dominador vers el prudent Guy Haines, seductor i seduït quan cal, feble i perdut amb el seu complex d´Edip vers la mare. El doble final es un dur repte per a qualsevol actor i el supera plenament. José Barón, com a Guy Haines, esta perfecte amb el contrapunt, negant-se a perdre els seus valors morals, però veient-se impotent arrossegat pèls esdeveniments. Impecables els personatges secundaris : Laura Sancho, la comprensiva amant de Haines, que li obra per fi un horitzó de benestar; Carlos Vicente, administrador del pare de Bruno i detectiu que acaba descobrint la trama; Mercè Rovira, la permissiva mare de Charlie i Ramón Bonvehí, ajudant de l´arquitecte Guy Haines.
L´escenografia conceptual d´Estanis Aboal, deixa l´escenari pràcticament nu i son uns baguls típics d´atrezzo, els que disposats de forma diversa simularan taules i cadires. En les deu transicions, escenes marcades pel tall de llum i la recomposició de l´espai, hi serem al tren, a les cases respectives de Guy Haines i la seva amant, de Charles Bruno i la seva mare, i al despatx de l´arquitecte Haines. Destacar també el precís vestuari de Dressart.
Del cinema al teatre
El premiat dramaturg i guionista Craig Warner (Los Angeles, 1964), que viu i treballa a Anglaterra, va fer l´adaptació de Strangers on the train i la va estrenar al West End de Londres el 2013-14. Des de llavors s´ha ant representant a diversos països. Aquesta es la primera vegada que es representa en català, fidelment traduïda per Tamar Aguilar, que respecte les 2 hores 15 de duració. Val a dir que el personatge de Guy Haines, que es un famós tenista a l´obra de Highsmith, passa a ser un reconegut arquitecte, que encaixa molt millor amb l´espai teatral.
Una de les grans escriptores del segle XX
Patricia Highsmith (Fort Worth-Texas, 19-1-1921-Locarno-Suissa, 4-2-1995), está considerada una de les mes originals i pertorbadores novel·listes del segle XX. Especialitzada en el gènere negra, les seves novel·les i relats, no tenen cap detectiu o investigador protagonista com la major part dels i de les grans escriptores del gènere, Agatha Christie (Hercules Poirot), Conan Doyle (Sherlock Holmes), Vazquez Montalban (Pepe Carvalho), González Ledesma (Méndez), Donna León (Brunetti), Henning Mankell (Wallender), Raymond Chandler (Marlowe)….
Les obres de Highsmith profunditzen en el terreny psicològic, critiquen la hipocresia social i posen en dubte les fronteres establertes entre el be i el mal. La culpa, la mentida, la manca d´escrúpols i l´atractiu de la morbositat, son temes recurrents, així com l´homosexualitat i el crim com culminació d´un procés. Estranys en un tren, va ser la seva primera novel.la, publicada el 1950, on son evidents ja tots els temes que l´atreien i la preocupaven. Va tenir una vida complicada des de la infància, patia d´alcoholisme i mai va poder establir unes relacions amoroses estables. “La meva imaginació funciona molt millor quan no tinc que parlar i relacionar-me amb la gent”.
Moltes de les seves obres han estat portades al cinema. Hitchcock va comprar els drets d´Estranys en el tren, el mateix any de la seva publicació, i la va portar a la pantalla el 1951, si be va canviar moltes coses (veure més endavant). El 1996, es va realitzar un telefilm, en versió femenina i amb Jacqueline Bisset de protagonista.
Algunes de les seves novel·les portades al cinema son : El talent de Mr. Ripley-La Màscara de Ripley-El joc de Ripley, L´amic americà, A ple sol, Crims imaginaris, El crit del mussol, Mar de Fons i Carol (prohibida en el seu moment, al tocar el tema del lesbianisme)
Empar López i els repartiments
Empar López, que també ha estat actriu i bona actriu, té un especial bon ull pels repartiments. El Teatre del Raval s´ha convertit en el teatre de referencia del recuperat gènere policíac. Anteriorment s´han estrenat amb èxit : Dotze homes sense pietat, La Teranyina, La visita inesperada i La dona negre.
Estranys en un tren requeria d´un repartiment molt acurat especialment pel que fa als dos protagonistes. Xavier Carreras, format a l´escola Nancy Tuñón i ajudant de direcció en notables muntatges i José Barón, dramaturg-actor i docent, van ser els elegits. Ambdós polifacètics i persones creatives i inquietes, en Xavier va ser ajudant de coordinació d´espectacles al Parc d´Atraccions Tibidabo i va protagonitzar el docu-ficció de TV3, El diaris de Pascal. En José, va estudiar cinematografia i va ser ajudant de muntatge i muntador a la Filmoteca, a més té varies obres de teatre escrites i estrenades (la road movie, 1940, la tragicomèdia Inseparables, La porta oberta..). Per saber-ne més d´ells
Laura Sancho es una actriu amb un llarg recorregut, popular pel seu paper de cuinera vegana a La Riera i un autèntic exemple de resiliència amb la seva lluita que la va portar a vèncer un càncer de mama. Carlos Vicente es un reconegut actor de doblatge, entre els seus molts treballs teatrals, destaca La dona negra, estrenada al Teatre del Raval, ha participat en moltes series i pel·lícules. Mercé Rovira també ha participat amb molts muntatges, series i al cinema (https://arttmanagement.com). Ramón Bonvehí prové de l´Institut del Teatre, https.//facebook.ramonbonvehirtosich
La pel.lícula de Hitchcock
Rodada el 1951, Alfred Hitchcock va comptar amb l´escriptor Raymond Chandler en l´elaboració del guió, i amb el seu director de fotografia preferit, Robert Burks. Conscients que havien de canviar alguns aspectes de la novel.la i matisar d´altres, van canviar el final (amb l´espectacular seqüència del carrusel), van salvar la figura del tenista Guy Haines, com a un home integra, i matisar les referencies a l´homosexualitat del protagonista Charles Bruno. La pel·lícula es brillant i te varies seqüències antològiques com l´assassinat vist des de les ulleres caigudes a la gespa de la víctima o la ja dita del carrusel. Els actors estan magnífics, Robert Walker (que va morir jove per sobredosis, 1918-1951, poc després de l´estrena de la pel·lícula), com a Charles Bruno, Farley Granger com el tenista Guy Haines i Ruth Roman com la amant de Haines. Tots actors-actriu molt coneguts als anys 40-50-60. La pel·lícula es pot aconseguir en DVD i es pot veure a les plataformes Netflix, HBO i Amazon.
Paga la pena, primer veure-la en teatre i després la pel·lícula. Dins del mateix argument son ben diferents i complementaries. Gaudiu de les dues versions i afegiu la lectura del llibre, editat en català i castellà.
Text : ferranbaile@gmail.com
