Estripar la terra

informació obra



Autor:
Josep Maria Miró
Direcció:
Josep Maria Miró
Companyia:
La Padrina
Intèrprets:
Ricard Farré, Arnau Puig, David Marcé/Oriol Casals
Ajudant de direcció:
Maria Donoso
Assesor de moviment:
Roberto G. Alonso
Escenografia:
Enric Planas
Il·luminació:
David Bofarull
Vestuari:
Albert Pascual
Caracterització:
Núria Llunell
So:
Carles Cors
Producció:
La Padrina
Sinopsi:

Lluís i Raül han sobreviscut, en poc temps, a nombrosos canvis laborals i s’han quedat sols al capdavant de la casa de cultura del petit poble on han viscut tota la vida. La nova situació no és fàcil, tampoc el seu moment vital. L’arribada de Miquel, nouvingut al poble i que col·labora desinteressadament en aquest espai, posarà en evidència la fragilitat del seu vincle d’anys i també les mancances i problemes que han d’afrontar.

Coincidint amb una celebració que aplega a un nombrós grup de gent del poble a la casa de cultura, aquests tres personatges posaran de manifest els seus recels, misèries i traïcions mútues. Les seves pors personals i professionals posaran en perill les relacions d’amistat - tant les més recents com aquelles aparentment sòlides- i també el respecte als espais de privacitat.

El nou text de Josep Maria Miró (Autor deGang Bang -2011-, El principi d’Arquimedes-2012-, Fum -2013- o Nerium Park -2013-) és l’obra amb que s’estrena la nova companyiaLa padrina, integrada pels joves actors Ricard Farré, David Marcé i Arnau Puig.

Crítica: Estripar la terra

19/07/2014

La crisi ja és un thriller inquietant

per Teresa Bruna

Només entrar al teatre ja em va fascinar l’escenografia tan naturalista que ens esperava (de l’Enric Planas). No hi falta detall per dir que és un despatx d’un lloc on es preparen activitats culturals: hi ha pòsters, un cartell de ferro per vendre Tickets, una capsa plena de cables, el posabolis de ceràmica comprat als artesans, un capgros, una cafetera... Hi treballen dos nois només, en Lluís i en Raül. A la resta, no sabem quants, els han fotut al carrer. Se'ls gira feina perquè cal preparar un festival d'aquells que triomfen. En Miquel, un nouvingut, s’ofereix a ajudar-los... de franc.

Com que l'espai no ens és desconegut, és com si els espectadors estiguéssim a la sala del costat sentint el que hi passa, com visitants o socis que esperen a que acabin de parlar. A poc a poc la conversa es va enverinant, de vegades entre Lluís i Raul, de vegades dos contra un tercer, alternant-se les complicitats. Però en Lluís i en Raul són amics de tota la vida i ésclar, en Miquel és el nou, el desconegut, el que “potser ens prendrà la feina perquè no cobra.” I qui podia ser algú que els fa un favor, es converteix en un sospitós in crescendo de no saben què.

No hi passa res, no hi ha morts, tot queda al servei de la imaginació. Però hi ha molt de malestar, sospites, rancúnies, enemistats, desconfiances... És un thriller, si senyors, i molt inquietant. Un thriller que t’atrapa per tot el que diuen i el que no diuen. Un brillant thriller, que Josep Maria Miró, com a director i a la vegada autor, traça de manera realista i, a la vegada, no realista, perquè anem veient situacions individuals sobre la vida personal de tots tres o viscudes anteriorment, que apareixen en forma de flash/backs encaixats entre les escenes. És molt interessant el sistema flash-back/nina russa que empra Miró. Àgil i entenedor.

Pel que fa a la interpretació, només se m’acut que és perfecta. Són tan naturals que et sents un voyeur. Tots tres actors, Ricard Farré, David Marcé i Arnau Puig, formen la companyia La Padrina i aquest és el seu primer projecte comú, que ells mateixos van encarregar al Miró. Ho posen tot!

Josep Maria Miró, una vegada més, se’ns mostra com un autor preocupat pel que l’envolta i que ho sap portar a escena. A Estripar la terra li preocupa la crisi, perquè provoca por i inseguretat fins i tot als que tenen feina. I també fa que hi hagi malestar, cops de colze –que no hi són però segur que hi serien si sortís el que mana- xivatades entre dos amics de tota la vida... I no dic res més. Però segur que la intriga no us la xafaria perquè la porta l’acció, les paraules, els silencis i la pròpia interpretació dels actors.

Òndia, m'oblidava el títol! Els pagesos utilitzen l'expressió Estripar la terra per parlar d'aquell moment en què els tractors remenen la terra seca, la netegen, l'airegen i la regeneren. I és que la Casa de Cultura és a un poblet. Ni me’n recordava! Deu ser perquè pot passar a qualsevol regidoria, casal o centre cultural del vostre poble. O ciutat.