Estripar la terra

Teatre

informació obra


Autoria:
Josep Maria Miró
Direcció:
Josep Maria Miró
Companyia:
La Padrina
Intèrprets:
Ricard Farré, Arnau Puig, David Marcé/Oriol Casals
Ajudantia de direcció:
Maria Donoso
Assesoria de moviment:
Roberto G. Alonso
Escenografia:
Enric Planas
Il·luminació:
David Bofarull
Vestuari:
Albert Pascual
Caracterització:
Núria Llunell
So:
Carles Cors
Producció:
La Padrina
Sinopsi:

Lluís i Raül han sobreviscut, en poc temps, a nombrosos canvis laborals i s’han quedat sols al capdavant de la casa de cultura del petit poble on han viscut tota la vida. La nova situació no és fàcil, tampoc el seu moment vital. L’arribada de Miquel, nouvingut al poble i que col·labora desinteressadament en aquest espai, posarà en evidència la fragilitat del seu vincle d’anys i també les mancances i problemes que han d’afrontar.

Coincidint amb una celebració que aplega a un nombrós grup de gent del poble a la casa de cultura, aquests tres personatges posaran de manifest els seus recels, misèries i traïcions mútues. Les seves pors personals i professionals posaran en perill les relacions d’amistat - tant les més recents com aquelles aparentment sòlides- i també el respecte als espais de privacitat.

El nou text de Josep Maria Miró (Autor deGang Bang -2011-, El principi d’Arquimedes-2012-, Fum -2013- o Nerium Park -2013-) és l’obra amb que s’estrena la nova companyiaLa padrina, integrada pels joves actors Ricard Farré, David Marcé i Arnau Puig.

Crítica: Estripar la terra

24/07/2014

Thriller y teatro social para ir descubriendo secretos

per Elisa Díez

A medio camino entre el thriller y el teatro social, Josep Maria Miró se aventura a hablarnos de los recortes en cultura, pero sólo es una excusa para explicarnos las relaciones laborales y personales de los tres protagonistas. Thriller o no, la tensión se mantiene durante todo el espectáculo, a veces por la revelación de alguna información que parece ser importante para el desarrollo de la historia, otras por la mera repetición de datos y estructuras dramatúrgicas.

La puesta en escena del texto utiliza técnicas cinematográficas como los flashbacks i los flashfowards, pero simplemente con el movimiento intencionado de los actores. Una trama sencilla de seguir con sus saltos hacia delante y hacia detrás ayuda a que el público no se pierda. Una vez fijados los personajes en su drama particular simplemente nos hace falta descubrir qué secreto guarda cada uno. Después de alguna vuelta de más, algunos se acabarán revelando. (...)