Estudi per a pandereta

Dansa

informació obra


Direcció:
Tomàs Aragay, Joan Català
Producció:
Imma Bové
Autoria:
Joan Català
Sinopsi:

Parla San Juan de la Cruz en les seves cobles d’un “entender no entendiendo”.

Surto de casa amb en Tirso i una pandereta. Busquem un èxtasi de pura contemplació, tot imitant el cant de certs ocells, però no tenim ni idea del que signifiquen els sons que emetem. Iniciem un viatge que es tanca cap endins. Tan sols ens acompanyen allò que fem i allò que diem des d’un iPad, una pandereta i uns versos. Fem nostra aquella màxima de San Juan de la Cruz a Subida al monte Carmelo on diu que “para venir a lo que no eres, has de ir por donde no eres”.

Durant la tardor i hivern del 2017/18 hem iniciat aquest treball que relaciona dansa i música amb una voluntat de mística encarnada. Ens plantegem el moviment com un deambular per llocs amb la intenció que aquells signes que emetem siguin marcats i transformats pels accidents externs del trajecte, algunes vegades íntim, i altres vegades abrupte i invasiu.

El que es mostra al Sismògraf forma part d’un procés d’investigació que finalitzarà amb la presentació d’un treball més extens a la tardor del 2018.

* S’aconsella dur calçat còmode, s’ha de caminar.

* No recomanat per a persones amb mobilitat reduïda.


Crítica: Estudi per a pandereta

28/04/2018

Quan un carro de súper guia una visita mística

per Clàudia Brufau


“Apagueu els mòbils, no es poden fer fotografies i aquest espectacle està en procés de creació”, ens va comentar i advertir Tomàs Aragay a la porta del darrere del Museu dels Sants d’Olot. La Societat Doctor Alonso va presentar el work in progress de Estudi per a pandereta, que s’estrenarà a la Fira de la Mediterrània, en aquest indret totalment “must see” de la capital de la Garrotxa. Tomàs Aragay dirigeix Sofía Asencio i el músic Tirso Olive en un site–specific que plantegen com un passeig, un deambular, per experimentar la mística encarnada.

L’eco místic es palpa des de l’inici; en una cambra negre, Asencio llegeix una conversa entre José Ángel Valente i Antoni Tàpies en un racó i a dues passes Tirso Olive l’acompanya puntualment amb la guitarra. En aquesta primera etapa, del site–specific, un s’aïlla de la quotidianitat, l’enrenou dels carrers i sobretot de l’enrenou mental. D’aquest bateig en l’Estudi, travessem sales del museu en silenci mentre admirem les figures, algunes més kistch que d’altres, però, totes fascinants. Un carro de súper ple de sintetitzadors guia aquesta visita privilegiada pel museu del Sants. El moment més «punkarra» del recorregut té lloc, al terrat de l’edifici, on gaudim Asencio coberta amb una capa negra i la pandereta balla acompanyada d’una música estrident. El penúltim capítol de la visita fa flotar a tots els visitants/espectadors, que abduïts per les paraules de San Juan de la Cruz “Vivo sin vivir en mí” cantades per Asencio sobre una melodia de guitarra càlida, caminem lentament en cercle. Aquest ritual espiritual té lloc al magatzem de figures de sants de mida humana, enmig dels quals Asencio i Olive queden camuflats. Com si fossin un exèrcit de sants a la rereguarda, del coll de moltes figures pengen bosses de reixa que preserven les parts desmembrades –mans, dits, peus. El contrast enter l’espiritualitat que destil·la la veu d’Asencio, i el tuf de backstage d’un església embriaguen.

L’itinerari va finalitzar a l’entrada del museu amb refrescos i cervesa acompanyats d’una conversa alegre i efervescent amb Tomàs Aragay i Sofia Asencio, en la que ens van comentar en quins altres llocs els agradaria provar de traslladar l’Estudi. No espereu un passeig convencional, però si us voleu deixar endur píndoles d’espiritualitat que us sacsegin i relaxin a parts iguals, estigueu atents al calendari «alonsí.»