Eurohouse/ Palmyra

Teatre

informació obra


Dramatúrgia:
Jasmine Woodcoock-Stewartt, Rina Vergano
Il·luminació:
Jo Palmer
Autoria:
Mark Lockyer
Intèrprets:
Mark Lockyer
Sinopsi:

Els dos primers espectacles del tàndem format per Bertand Lesca i Nasi Voutsas, artistes associats al MAYK de Bristol, s’endinsen en la dicotomia Orient-Occident. Allà on es desdibuixa la idea d’Europa i la de la barbàrie.

Eurohouse
L'any 2015, la Unió Europea va proposar a Grècia un paquet de mesures econòmiques de tall neoliberal per fer front a la crisi. El Govern grec va plantejar un referèndum per acceptar o rebutjar-ne l'aplicació. El 61% de la població va votar-hi en contra, en defensa dels valors fundacionals de la Unió Europea. L'any 2016, el Primer Ministre britànic David Cameron, del partit conservador, va portar a terme un referèndum sobre la voluntat de continuar pertanyent a la UE, ja plantejat l'any 2013 com a mesura de força per replantejar els tractats que conformen laUnió. El 52% de la població va votar en favor del Brexit. Aquest espectacle tracta de què significa ser europeu en aquesta dècada.

Premi Summerhall a l’Edinburgh Festival Fringe 2016

Palmyra
L'any 2015, en plena guerra siriana, Estat Islàmic va entrar a les ruiïnes de l'antiga ciutat de Palmyra, considerades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Van executar el director de les excavacions, van dinamitar el temple de Baal i van destruir l'Arc de triomf. L'escenari del teatre romà, també malmès, es va fer servir de patíbul en execucions que es van transmetre per la xarxa. Un any després, l'exèrcit sirià, amb el suport de les forces russes, va recuperar l'antiga ciutat. Uns dies després, al mateix escenari, s'hi va celebrar un concert dirigit per Valery Gergiev, fent una crida a treballar conjuntament per la pau i en contra del terrorisme. Aquest espectacle neix en aquell precís moment.

Premi Total Theatre Award 2017 Innovation, Experimentation & Playing with Form a l’Edinburgh Festival 2017 / Gran Premi Stockholm Fringe 2017 / Premi del jurat al FITT Festival Tarragona 2018 / Premi ‘Best of BE’ Festival


Crítica: Eurohouse/ Palmyra

28/10/2018

Do you want to play?

per Elisa Díez

(...)

Base de performática, estas dos piezas giran entorno al concepto de poder. En Eurohouse nos sumergimos en las telarañas y en las cloacas de la tan odiada Unión Europea, y más desde la crisis. Esa en la que Grecia perdió algo más que un puñado de miles de millones de euros. Desde un punto de vista de juego de niños, nos sumergen en una metáfora detrás de otra, haciendo uso de la palabra, la música (odiarás la versión francesa de My way después de ver esta pieza), el movimiento e incluso algunos fragmentos "circenses". El espectador necesita saber leer entrelíneas y entrar en el juego que se les proponen. Tarea no excesivamente fácil al principio, hasta que entiendes el código del espectáculo.

Por el contrario, Palmyra es mucho más fácil de entender, no necesita una profunda lectura entrelíneas, es mucho más visual que conceptual. La dramaturgia está mucho más conectada con las acciones que se representan en escena y el texto, una vez entiendes el código de la primera, fluye sin menor problema. Quizás sea más completa la primera, pero las imágenes y la temática de la segunda está más conectada con nuestras vidas actuales.

(...)