Eurohouse/ Palmyra

Teatre

informació obra


Dramatúrgia:
Jasmine Woodcoock-Stewartt, Rina Vergano
Il·luminació:
Jo Palmer
Autoria:
Mark Lockyer
Intèrprets:
Mark Lockyer
Sinopsi:

Els dos primers espectacles del tàndem format per Bertand Lesca i Nasi Voutsas, artistes associats al MAYK de Bristol, s’endinsen en la dicotomia Orient-Occident. Allà on es desdibuixa la idea d’Europa i la de la barbàrie.

Eurohouse
L'any 2015, la Unió Europea va proposar a Grècia un paquet de mesures econòmiques de tall neoliberal per fer front a la crisi. El Govern grec va plantejar un referèndum per acceptar o rebutjar-ne l'aplicació. El 61% de la població va votar-hi en contra, en defensa dels valors fundacionals de la Unió Europea. L'any 2016, el Primer Ministre britànic David Cameron, del partit conservador, va portar a terme un referèndum sobre la voluntat de continuar pertanyent a la UE, ja plantejat l'any 2013 com a mesura de força per replantejar els tractats que conformen laUnió. El 52% de la població va votar en favor del Brexit. Aquest espectacle tracta de què significa ser europeu en aquesta dècada.

Premi Summerhall a l’Edinburgh Festival Fringe 2016

Palmyra
L'any 2015, en plena guerra siriana, Estat Islàmic va entrar a les ruiïnes de l'antiga ciutat de Palmyra, considerades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Van executar el director de les excavacions, van dinamitar el temple de Baal i van destruir l'Arc de triomf. L'escenari del teatre romà, també malmès, es va fer servir de patíbul en execucions que es van transmetre per la xarxa. Un any després, l'exèrcit sirià, amb el suport de les forces russes, va recuperar l'antiga ciutat. Uns dies després, al mateix escenari, s'hi va celebrar un concert dirigit per Valery Gergiev, fent una crida a treballar conjuntament per la pau i en contra del terrorisme. Aquest espectacle neix en aquell precís moment.

Premi Total Theatre Award 2017 Innovation, Experimentation & Playing with Form a l’Edinburgh Festival 2017 / Gran Premi Stockholm Fringe 2017 / Premi del jurat al FITT Festival Tarragona 2018 / Premi ‘Best of BE’ Festival


Crítica: Eurohouse/ Palmyra

23/10/2018

Power, manipulation and revenge politics made simple

per Alx Phillips

Frenchman Bertrand Lesca and British-Greek Nasi Voutsas take on the EU and the Syrian crisis in the first two parts of an "accidental trilogy" linked by a tragicomic visual language. Austere, accessible and entertaining, big themes are explored with a capacity to shift the mood very suddenly from light to dark.

Eurohouse focuses specifically on the Greek crisis. It utilises carefully selected props: attractive packets of M&Ms, folding chairs, a bin and an intrusive French-language version of the song My Way, to show charming Bert (France) befriending, bullying and humiliating Nasi (Greece). While not overtly political, performed in a compact visual space that overtly incorporates the audience as observers – complicit yet frequently frustrated – Eurohouse works its message like a stone dropped in a pool. References circle out to implicate wider abuses of power.

Named after the ancient Syrian city destroyed by ISIL, Palmyra was developed independently yet leads on from Eurohouse, not least with the prominent smashing of plates, an archetypical Greek tradition. It explores notions of Orient and Occident, terms still defined by archaic interpretations of what constitutes civilisation. The atmosphere is tense and precarious. Each object used: a very tall ladder, a hammer, has the potential for danger. As the debris piles up, the sense of danger and hopelessness increase. The audience become implicated, feeling simultaneously responsible yet powerless.