Extinction rave

informació obra



Creació:
Fundación Mis Bragas
Sinopsi:

Una festa o un ritual? En aquesta rave veureu imatges, escoltareu sons i us mirareu amb ulls ecofeministes un món al caire del col·lapse. Una experiència del programa Creació i Museus que ha obtingut el premi Adrià Gual de l’Institut del Teatre.

Potser ja vau assistir al naixement d’aquest espectacle dins del programa Creació i Museus del Grec 2023 Festival de Barcelona. Les integrants de la Fundación Mis Bragas van dur al Museu de Ciències Naturals, amb la mediació de la Nau Ivanow, Extinction Rave [Diagnóstico de Situación], l’embrió de la proposta que ara arriba a l’Espai Lliure del Teatre Lliure i que es pregunta per l’estat del nostre món, regit per una ideologia patriarcal que l’ha dut al col·lapse ambiental, a enfrontar humanitat i natura fins a la fi de la nostra civilització. En aquest context, la Fundación Mis Bragas mira d’aportar “una perspectiva ecofeminista per observar l’estat del planeta i les contradiccions del nostre temps, mentre rellisquem precipitadament cap a la fi del món tal com el coneixem”. Sons naturals i urbans acabaran convertits en música electrònica. Ens convidaran a recuperar els nostres cossos i a fer-nos-en càrrec de forma col·lectiva per repensar com s’insereixen en la trama de la vida i en formen part. Les intèrprets qüestionaran la mirada de la modernitat: la fantasia d’independència entre allò humà i “la natura”, i l’ordre de subordinació que situa la natura al servei de l’ésser humà. Això és un ritual contemporani semificcionat en el qual s’utilitzen com a llenguatge estímuls sonors, lumínics i corporals. 

És una reflexió sobre el canvi climàtic i la possibilitat —gens llunyana— de presenciar la nostra pròpia extinció que ha obtingut el premi Adrià Gual de l’Institut del Teatre, dedicat a potenciar el treball de joves creadors/ores i intèrprets i a oferir-los un ajut a la producció i a l’exhibició per tal de donar-los a conèixer.

Crítica: Extinction rave

16/07/2024

Angélica Liddell que estàs als llimbs

per Jordi Bordes

Doncs sí. La companyia Fundación Mis Bragas ha transformat la seva recerca sobre el canvi climàtic en un espectacle de veu en primera persona del singular i unes accions estètiques que la contraposen. Beu de la deu inacabable d'Angelica Liddell (Vudú, The scarlet letter), d'un cinisme més còmic, no tant negre, però igualment concloent. Tambe el Conde de Torrefiel partia d'unes escenes kitsch i d'un text projectat entre còmic i apocalíptic (La chica de la agencia nos dijo...)

Gaia Bautista sap riure's de si mateixa: D'adonar-se que és incapaç de frenar el canvi climàtic ni de treure's el carnet de conduir. Juga a refregar la seva autoestima per terra. L'acompanyen les amigues que, semblen viure pel costat més feliç de la vida (o més bèstia diria Albert Pla) . Despreocupant-se de respondre a tots els clixés que propicien els mass media. O, millor dit, les xarxes socials. Alliberades es vesteixen i desvesteixen com a usuàries d'un pis turístic en una festa de comiat de soltera al Poble-sec. El temps es mesura per la brutícia que s'amuntega a l'aigüera, per la dificultat en trobar la parella de sabates de taló. Viuen desenfrenades dormint sobre d'un matalàs elàstic. Movent-se amb calces pel menjador. Tastant el vent fresc del ventilador industrial. Incapaces de fer un pastís dels de mesures de iogurt.

L'espectacle va tenir una preqüela al Museu Blau l'any passat dins de Creació i Museus 2023. La festa que proposaven era molt més de chill out, de Terrats en Cultura. Ara s'han passat a la sala electrònica de baix, la multitudinària. On hi ha més contacte i és més difícil mantenir una conversa.

Diuen els estudis que cada espècie té una durada d'uns 5 milions d'anys. Els homo sapiens en porten uns 200.000 anys i ja semblem estar en temps de descompte. El cúmul de dades ha construït el dispositiu sense col·lapsar. Per sort, Extinction rave, dona un moment final a l'esperança, sempre des de la corresponsabilitat amb una cita empoderadora de Marina Garcés.