Falstaff

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Mercè Managuerra, Francesc Orella, Mingo Ràfols, Rafel Ramis, Jordi Robles, Jordi Sanosa, Teresa Vallicrosa
Autoria:
William Shakespeare, Jean-Paul Sartre
Dramatúrgia:
Konrad Zschiedrich
Direcció:
Konrad Zschiedrich, Jordi Prat i Coll
Ajudantia de direcció:
Marc Chornet
Il·luminació:
Alberto Rodríguez
Escenografia:
Ricart Prat i Coll
Vestuari:
Ricart Prat i Coll
Sinopsi:

Henry Bolingbroke, amb l’ajuda dels Percy després d’una guerra civil, força a abdicar al rei Richard II i arriba al tron com a Henry IV. Mentrestant, el seu fill, Hal passa el temps en companyia de Falstaff i una colla de nobles arreplegats que roben, beuen i es diverteixen allotjats a la Taverna de la senyora Quickly. El rei, Henry IV desaprova el comportament del seu fill, fins que aquest torna al seu costat per lluitar en la batalla de Shrewsbury. Quan Henry IV mor, Hal és coronat rei amb el nom d'Henry V i Falstaff espera que l’ascensió al tron del seu estimat amic li atorgui un càrrec de ministre i li porti la fortuna que mai no ha tingut, però aquest el repudia.

En poques ocasions, Shakespeare va plantejar tan clarament la relació entre les obligacions de la política, sempre properes a la guerra, la mort i les ganes desenfrenades de viure. Entre obligació i plaer, honor i pragmatisme, autoritat i humanitat, el drama històric i la comèdia efusiva, la mort i la vida, l'autor crea un món únic en el teatre de tots els temps. La figura de Falstaff resulta una de les seves creacions més extraordinàries.

L’adaptació que Konrad Zschiedrich ha dut a terme, ens remet com ‘Campanades a mitja nit’, a les obres shakespearianes de ‘Ricard II’, ‘Enric IV’, ‘Enric V’ i ‘Les alegres comares de Windsor’.

Crítica: Falstaff

19/02/2016

Feta a la mida d'Orella

per Pep Vila

Queda clarament constatat que Francesc Orella és un gran actor, però a "Falstaff" fa un altre pas endavant. Ben caracteritzat, amb un toc "Orson Welles", és l'amo d'una funció que és un compendi de diverses obres shakesperianes que tenen com a factor comú aquest personatge tan carismàtic en algunes obres del bard. L'obra té un doble mèrit: la gran tasca del seu protagonista, i també la resta del repartiment, un total de vuit actors que es desdoblen a l'hora d'interpretar diversos personatges. Entren i surten constantment d'una escena gairebé nua i aconsegueixen que l'obra sigui una mica més dinàmica. Perquè el text és dens i algunes situacions s'allarguen de forma innecessària. En definitiva, la durada de "Falstaff" és excessiva, però els seus protagonistes (menció especial també per Teresa Vallicrosa i Rafel Ramis) aconsegueixen fer "Falstaff" més àgil i viva que no pas el seu text. I això és d'agraïr.

Trivial