Deborah Hay i Laurie Anderson en una col·laboració exclusiva
«Figure a Sea és una meditació sobre el fet de veure. Veure la música, incidències i sincronies fugaces, imprevistos insòlits i, el més sorprenent, veure l’innombrable. És un espai per veure’s un mateix veient», comenta Deborah Hay sobre la peça. A Figure a Sea, els ballarins i l’escenari es converteixen en un mar de possibilitats infinites. La coreografia assoleix l’excel·lència tècnica i alhora adopta una expressió minimalista. Es tracta d’una peça de caràcter íntim que, tanmateix, no és mai igual. Hay desafia, sense afeblir-la, la intel·ligència, la bellesa, l’humor i la rapidesa dels ballarins. La naturalitat, la precisió, la visibilitat, l’ambigüitat i la uniformitat són els ingredients clau de l’obra.
Deborah Hay, nascuda el 1941 a Brooklyn, ha esdevingut una icona de la coreografia. Va començar a posar els fonaments de la seva obra als anys seixanta, al Judson Dance Theatre de Nova York, seu d’un dels moviments d’art postmodern més radicals i influents. La dansa de Hay té com a objectiu alliberar el cos de la dependència del comportament après oferint al ballarí un ventall més ampli de fonts de moviment. Durant molts anys va coreografiar solos per a artistes de renom, entre d’altres Mikhail Baryshnikov. El coreògraf William Forsythe va contribuir a promoure la seva carrera internacional després de veure l’estrena del seu quartet The Match el 2005 al festival Montpellier Danse. Ha obtingut nombroses beques i guardons, entre d’altres el Doris Duke Artist Award en la seva primera edició, l’any 2012.
Cullberg és la companyia de dansa contemporània de repertori nacional i internacional de Suècia, una companyia que abraça contínuament la cocreació per fer dansa d’avantguarda i aconseguir arribi al gran públic. Juntament amb coreògrafs d’arreu del món, explorem idees sobre possibles maneres de definir, produir i presentar la dansa. Aquesta recerca és el pilar fonamental d’una companyia que sempre està present en l’escena internacional. Durant el període 2019-2021, Cullberg treballa exclusivament amb tres artistes associats: Alma Söderberg, Deborah Hay i Jefta van Dinther. El nucli de la companyia està format per disset ballarins de primer nivell que tenen un paper central en totes les creacions. Les seves obres sorgeixen dels temps en què vivim, com a part de l’entorn sociopolític, que entre altres coses inclou qüestions d’igualtat, diversitat i sostenibilitat. Al capdavant de la companyia hi ha el director artístic Gabriel Smeets i la gerent Stina Dahlström. Cullberg forma part del Riksteatern, el Teatre Nacional de Suècia.
El mar no entén de límits de temps ni d'espai. Per això, els ballarins ja estan movent-se (aparentment escalfant), mentre el públic s'asseu. Fins a 19 ballarins de la Cullberg Ballet que formen tres grups canviants gràcies al seu vestuari. No hi ha un patró de moviment concret per cada conjunt. De fet, les dinàmiques de moviments són canviants, fluctuant, com quan puja i baixa la marea del mar un matí sense núvols d'onades llargues i calmoses.
Deborah Hay és una coreògrafa activa, que està a punt de celebrar els 80 anys. Quan va dissenyar la peça amb la Cullberg, al 2015, ja estava en la dècada dels 70. Treballa una dansa contemplativa, que projecta sensacions als espectadors des de les mirades neutres dels intèrprets. és el moviment que genera l'emoció, i no una emoció la que provoca una projecció en forma de dansa. No hi té gaire res a dir. És una invitació tranquil·la a sentir el pas del temps. EL'escena està emmarcada per una il·luminació que no es modifica i per un linóleum blanc que marca un angle de 90 graus amb el fons. I que està retallat als seus contorns per un linòleum negre. Però, trencant la convenció, els laterals també són escenari. De fet, el sostre del blanc està il·luminat a mitges perquè la immensitat (l'infinit que proposa la peça) quedi mesurat a una dimensió humana.
El moviment va desenvolupant-se amb instants d'absolut silenci i altres d'una remor musical que acompanya. Tot i que els 19 ballarins tinguin un llibret diferent, es van adaptant a cada situació, com quan del moviment individual es passa a les parelles. O quan del moviment per terra (estirats o de genolls) van sorgint els que s'alcen i superen la dinàmica. Els moviments corals no són bruscos, si no que, van comprimint-se i expandint-se com un batec del cor, com el caprici de les onades a la platja. La invitació és a ser-hi i a compartir-ho. I, les aturades i les noves arrencades paulatines, no volen traçar cap discurs; només el de permetre que sigui cada espectador el que decideixi quin artista seguir. Perquè l'espai i el nombre de ballarins, que no surten d'escena fins al quadre final, és tant divers que cal prendre una decisió i optar per un conjunt o un altre. Com en el mar, les corrents arrosseguen sorra, algues i aigua, barrejades. Per això, els cossos dels tres grups de vestuaris es confonen contínuament i, només puntualment tracen una diagonal per grups. És una peça per deixar-se portar i signar un pacte secret amb els ballarins als qui es decideix anar perseguint. Les complexitats dels cossos són molt diversos però, en general, tots els moviments són (encara que potser angulosos) harmònics, tranquils, de desplaçaments immensos trobant els espais buits per l'escenari, omplint-lo d'una ànima calmada.
