Primera imatge: d’un cop de mà un home llença
a terra un micròfon situat al bell mig de l’escenari. Amb aquest gest breu i contundent
Sidi Larbi Cherkaoui expressa un rebuig
cap a la manipulació de la majoria d’informació que ens arriba a la vegada
que, inspirat en uns textos del filòsof polític judeoamericà Noam Chomsky, reivindica
la llibertat d’expressió.
Fractus
V tracta d’això i de molt més: de saber analitzar els fets des de diversos
focus; de tenir en compte qui dinamitza la informació i a quin receptor va
dirigida; de tenir els màxims coneixements per saber protegir-nos i gestionar la informació que ens envaeix; de
tenir la ment fragmentada per ser capaços de destriar la propaganda manipulada
de la real, per aquesta manera poder créixer
com individus. Però, en el contingut de l’espectacle també hi són
present unes constants del coreògraf com la religió, la violència, l’espiritualitat,
cants i músiques populars, l’ honestedat, la diversitat de cultures, entre
altres conceptes.
Cinc ballarins i quatre músics de diferents
gèneres i procedències geogràfiques estableixen un diàleg per tal de trobar un
espai i un estil comú, amb la finalitat de transmetre el contingut d’una obra de la qual emergeix de forma més impactant la
part musical que no pas la coreogràfica.
Els ballarins Sidi Larbi Cherkaoui, Dimitri
Jourde, Johnny LLoyd, Patrick Williams Seebacher i l’espanyol Fabian Thomé Duten que han estat formats en
àmbits com el circ, el dindy hop i el flamenc, entre altres llenguatges,
estableixen amb els músics Shogo Yoshii, Woojae Park, Kaspy N’dia i Saumik Datta
una zona que acull uns moviments més o menys reeixits i una música brillant, interpretada a base de suggestius
instruments populars i a través d’unes veus i cants hipnòtics.
Coreogràficament, els fragments abstractes
transmeten més i millor el contingut de la
narració, mentre que les imatges que detallen de forma explícita l’acció cauen
en un to que perillosament es decanta cap a un humor no pretès. Per exemple, escenes on la violència hi és present a través d’interminables ràfegues de tirs i de cops de puny. Si bé, a
l’altra banda de la balança hi ha frases coreogràfiques que atrapen per la seva
poesia visual, imatges on els cinc homes, de forma individual o en grup, estableixen
una atmosfera sensorial en la qual succeeixen coses que van més enllà del simple moviment.
