Fractus V

informació obra



Intèrprets:
Dimitri Jourde, Johnny Lloyd, Fabian Thomé, Twoface, Ballarins de la Hofesh Shechter Company
Músics:
Shogo Yoshii, Woojae Park, Soumik Datta
Composició musical:
Shogo Yoshii, Woojae Park, Sidi Larbi Cherkaoui, Johnny Lloyd
Ajudant de direcció:
Jason Kittelberger
Escenografia:
Herman Sorgeloos
Il·luminació:
Krispijn Schuyesmans
So:
Jef Verbeeck
Producció:
Eastman (Antwerp)
Coreografia:
Hofesh Shechter
Sinopsi:

Després de presentar una breu creació amb motiu del 40è aniversari de la Wuppertal Tanztheater de Pina Bausch, Fractus, Sidi Larbi Cherkaoui va voler continuar amb el contingut de la peça, inspirada en textos de Noam Chonsky sobre la propaganda política. Ara, amb Fractus V, el creador aprofundeix en les nocions de la informació i la manipulació i les múltiples preguntes que susciten aquests conceptes en la nostra societat. 

Fractus V és una creació amb cinc intèrprets: el ballarí francès Dimitri Jourde, tot un virtuós, s’ha format en l’àmbit del circ. L’americà Johnny Lloyd prové del món del lindy hop i és músic. El ballarí espanyol Fabián Thomé Dutena va començar professionalment com a ballarí de flamenc amb Joaquín Cortés, i Patrick «Two Face» Williams es va formar en l’ambient del hip-hop i el breakdance. Sidi Larbi Cherkaoui ha enriquit el seu llenguatge coreogràfic a través de l’intercanvi amb diferents tradicions de dansa durant els darrers quinze anys. La música en viu va a càrrec del percussionista i cantant japonès Shogo Yoshii, el cantant i músic coreà Woojae Park i el virtuós compositor i intèrpret indi de sarod Soumik Datta. 

Vuit nacionalitats i identitats diferents dialogaran per arribar a un tot intens, dramàtic i fluid.

Crítica: Fractus V

17/01/2016

Paraula de Sidi Larbi

per Jordi Sora i Domenjó

Hi ha una espiritualitat forta, d'arrel multicultural, esperançada i proactiva, en favor d'un canvi de mentalitat en la societat malalta occidental amb la qual el coreògraf belga firma aquesta darrera producció. Una necessitat vital que sorgeix d'una preocupació molt interioritzada i que vol compartir amb el seu públic. És de tanta intensitat que s'acaba convertint en una atmosfera densa, translúcida i dispersa que irradia des de l'escenari fins al darrer racó del pati de butaques, convertint Fractus V en una mena de cerimònia religiosa de contrició. Una homilia centrada en la manipulació de la informació i el paper del ciutadà mitjà amb respecte els grans centres de poder, amb l'aval de les teories del lingüista i conegut activista polític Noam Chomsky.

El desplegament escenogràfic és el de les grans ocasions, en la línia artística de la companyia, amb unes estructures triangulars de fusta amb les quals se simbolitza diversos aspectes d'aquella conxorxa propagandística i que serveixen per a crear dinamisme estàtic: fan de fitxes de dominó, com representen un mur de separació o permeten uns passos de flamenc al propi Sidi Larbi amb una de les estrelles de l'elenc: Fabian Thomé, ballarí establert a Madrid i que protagonitza més tard el solo més destacat de la vetllada, amb una expressivitat corporal punxant i flexible. No s'esperava menys i el conjunt d'intèrprets són excepcionals, sempre en la línia de contacte entre diverses disciplines i amb una entrega absoluta a una coreografia extensa i sempre en tensió. Només la insistència en un parell de fragments, com per exemple els protagonitzats amb les mans, allunyen la composició de l'excel·lència absoluta. Per últim, la música en directe, amb instrumentistes de diferents cultures i l'excepcional entrenament vocal, amb sonoritats orientals, acaben de crear un clima eteri, d'elevació de l'ànima sensible, del qual és impossible defugir i que condiciona completament la recepció de l'obra: Fractus V és una bellíssima creació.

Si nos fos, esclar, per la prèdica: un sermó que té el seu corol·lari en una mena de manual d'autoajuda on s'aconsella directament al públic sobre la manera de procedir quan ens enfrontem a una preocupació. Com la del propi artista pel que fa a la manipulació de la informació i la lamentable falta de criteri amb què absorbim cada dia mil mentires que mai no contrastem. No és que tot plegat no sigui cert i no estiguem assistint a una realitat com la descrita. És que exonera de cap responsabilitat al ciutadà individual, com si no en fos responsable i només resultés una víctima del complot. Davant del qual només la cooperació amb els altres sigui la solució per a sortir de l'atzucac. I no sé. Igual és una opció. Però la pregunta que potser no ens hem fet és una mica anterior, més insidiosa: de debò que el benestant i aburgesat occidental vol saber la veritat del món? Tota la veritat? Sonora i merescuda ovació del públic barceloní: després veurem cap a on ens porta aquesta reflexió...