La bellesa i la complexitat són, per al compositor, coreògraf i ballarí londinenc Hofesh Shechter, indissociables en la història, la cultura i el poble anglesos. Com explicar-ne les contradiccions i paradoxes? Potser amb el llenguatge de la dansa.
La companyia creada l’any 2008 a Londres per aquest coreògraf s’ha convertit en una de les gran referències angleses de la dansa del nostre temps, gràcies a unes coreografies cinemàtiques, el paper destacat de la música i un interès constant en la barreja de disciplines. Amb fama mundial, la companyia és un dels molts talents que Anglaterra ofereix al món i una de les principals en l’escena del moviment. Ningú millor que ells per parlar del seu país. Ho fan els i les joves integrants de Shechter II, un programa de la Hofesh Shechter Company dedicat al desenvolupament professional de joves intèrprets que, com els que veureu en escena, tenen entre 18 i 25 anys. S’encarreguen de parlar-nos d’un país intricat i bonic, un poble obert i de cor generós, però que té una història fosca i un profund lligam amb el passat i les tradicions.
La música, un dels centres de l’espectacle, juntament amb el moviment, combina músiques emocionants de compositors anglesos, en conflicte amb un rock furiós i barrejat, en una mena de cacofonia d’avantguarda, amb la música coral i els sons electrònics. El resultat és una peça que, de vegades, és juganera i alegre i, de vegades, sagnant i dolorosa. Un cop d’ull al cor i al centre de l’ànima d’un país tan bell i ric com complicat, a càrrec d’una companyia que feia deu anys que no venia a Barcelona des que va ser al Grec Festival de Barcelona de l’any 2014 amb Sun.
Després de deu anys, Hofesh Shechter torna a la ciutat de Barcelona, però aquest cop amb la companyia jove Shechter II, un programa de desenvolupament professional per a joves ballarins d’entre 18 i 25 anys que són escollits cada dos anys. Aquest tipus de projectes (similar a l’IT Dansa a casa nostra) serveixen de transició cap al món professional després de la formació. El coreògraf israelià, assentat a Londres des de 2002, va començar de la mateixa manera a ballar professionalment amb companyies joves de danses folklòriques.
Shechter és conegut i reconegut no només per la seva companyia i tota l’estructura de projectes que hi ha al seu voltant, sinó també i sobretot per un estil i llenguatge propis, una desarticulació del Gaga, que se’ns presenta com molt més terrenal i flotant alhora, com si els ballarins fossin un banc de peixos dins l’aigua. Una manera de ballar clarament recognoscible, desenvolupada al llarg dels anys en les seves creacions i que va arribar a la seva màxima consolidació amb Dancing Clowns (2018). En l’espectacle que vam poder veure al Mercat de les Flors, aquest llenguatge era totalment present, potser tan cristal·litzat que sembla córrer el risc de quedar solidificat, com un monument de si mateix. Tot i així, encara no ha perdut la força escènica i poètica que carregada amb elements ritualístics, folklòrics i contemporanis, és defensat per la forta presència d’uns ballarins joves però amb gran talent (dels quals no podem saber el nom perquè no apareixen a la fitxa artística de l’espectacle); entre els quals em vaig assabentar que hi ha un ballarí català de Riudoms, Eloy Cojal Mestre, que destacava especialment dins el grup per la seva potència interpretativa.
L’espectacle From England with Love, inicialment creat per a la NDT 1 el 2021, s’endinsa superficialment en la cultura anglosaxona aprofitant l’energia dels seus intèrprets; vol ser “una mena de carta d’amor” a elements culturals anglesos, posant a escena les ambigüitats de tota cultura, sobretot d’una cultura dominant i colonial, donant la seva pròpia mirada sobre allò fascinant i allò més obscur. És sabut que a més de la coreografia, Shechter també s’encarrega de la composició musical, que en aquest cas prenia referents musicals tradicionals anglesos per distorsionar-los i afegir-hi capes de complexitat i profunditat sonora.
Així, se’ns presenten estudiants amb uniforme clarament anglès (que a la meva generació ens recorden a Harry Potter), sota la pluja, amb tasses de te que es trenquen, en un espai indefinit, a voltes real a voltes oníric, en el que els estudiants subverteixen el propi ordre de les convencions i les bones maneres, traient la cara més punk i enrabiada d’una generació que no sap quin lloc per viure li queda en una Anglaterra que cada cop és més aïllada.