Després de deu anys, Hofesh Shechter torna a la ciutat de Barcelona, però aquest cop amb la companyia jove Shechter II, un programa de desenvolupament professional per a joves ballarins d’entre 18 i 25 anys que són escollits cada dos anys. Aquest tipus de projectes (similar a l’IT Dansa a casa nostra) serveixen de transició cap al món professional després de la formació. El coreògraf israelià, assentat a Londres des de 2002, va començar de la mateixa manera a ballar professionalment amb companyies joves de danses folklòriques.
Shechter és conegut i reconegut no només per la seva companyia i tota l’estructura de projectes que hi ha al seu voltant, sinó també i sobretot per un estil i llenguatge propis, una desarticulació del Gaga, que se’ns presenta com molt més terrenal i flotant alhora, com si els ballarins fossin un banc de peixos dins l’aigua. Una manera de ballar clarament recognoscible, desenvolupada al llarg dels anys en les seves creacions i que va arribar a la seva màxima consolidació amb Dancing Clowns (2018). En l’espectacle que vam poder veure al Mercat de les Flors, aquest llenguatge era totalment present, potser tan cristal·litzat que sembla córrer el risc de quedar solidificat, com un monument de si mateix. Tot i així, encara no ha perdut la força escènica i poètica que carregada amb elements ritualístics, folklòrics i contemporanis, és defensat per la forta presència d’uns ballarins joves però amb gran talent (dels quals no podem saber el nom perquè no apareixen a la fitxa artística de l’espectacle); entre els quals em vaig assabentar que hi ha un ballarí català de Riudoms, Eloy Cojal Mestre, que destacava especialment dins el grup per la seva potència interpretativa.
L’espectacle From England with Love, inicialment creat per a la NDT 1 el 2021, s’endinsa superficialment en la cultura anglosaxona aprofitant l’energia dels seus intèrprets; vol ser “una mena de carta d’amor” a elements culturals anglesos, posant a escena les ambigüitats de tota cultura, sobretot d’una cultura dominant i colonial, donant la seva pròpia mirada sobre allò fascinant i allò més obscur. És sabut que a més de la coreografia, Shechter també s’encarrega de la composició musical, que en aquest cas prenia referents musicals tradicionals anglesos per distorsionar-los i afegir-hi capes de complexitat i profunditat sonora.
Així, se’ns presenten estudiants amb uniforme clarament anglès (que a la meva generació ens recorden a Harry Potter), sota la pluja, amb tasses de te que es trenquen, en un espai indefinit, a voltes real a voltes oníric, en el que els estudiants subverteixen el propi ordre de les convencions i les bones maneres, traient la cara més punk i enrabiada d’una generació que no sap quin lloc per viure li queda en una Anglaterra que cada cop és més aïllada.
